Uns dies fantàstics plens de natura, caminades, bicicletes i, sobre tot, amb els amics.
Dijous, 08 de juliol
Després de passar per l’ombra del Pedraforca, ens vam trobar les 4 furgos al petit poblet de Fòrnols, on uns amics s’estaven a un apartament amb unes vistes magnífiques. Vam aparcar les caravanes a la vora d’una carretera sense trànsit i allà vam dormir desprès d’un sopar plegats que va ser l’inici d’aquests dies d’esport i disbauxa.
Divendres, 09 de juliol
A primera hora anem cap a Molí de Fòrnols on esmorzem els “caravaneros” mentre esperem a la resta de companys i la camioneta que porta les bicicletes. En total conformen un grup de 25 persones (i tots vacunats, que es diu aviat!) i que ens dividim en dos seccions: els/les ciclistes i els/les caminaires.
No perdem massa el temps. Els ciclistes surten d’aquí a la seva primera ruta que ha estat: Molí de Fórnols – Tuixent – Jossa de Cadí – Cornellana – Molí de Fórnols.
Les caminadores ens acostem a Sorribes des d’on surt una ruta circular de uns 10 km. amb 600m. de desnivell que va a La Vansa pel barranc de Safaja (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-vansa-pel-barranc-de-savaja-15354479)
Precisament perquè el dia ha estat molt calorós, hem anat fent tranquil·lament. Ens portàvem entrepans i no hem hagut de patir pel dinar, al contrari, hem gaudit del descans, de les converses i de les olors del camí… Si, suposo que la ruta estava plena de plantes medicinals (com descobrirem més endavant) i això, amb el vent i la calor, ha fet que un seguit de bons aromes ens acompanyessin durant la ruta.
Al final de la caminada, hem trobat dos regals: una petita ermita on ens hem entretingut a tafanejar i, abans d’arribar al cotxe, un rierol on ens hem refrescat una bona estona. Ja després hem tornat al Molí de Fòrnols on hem trobat els ciclistes que acabaven de dinar.
Tots plegats pujarem fins al Refugi de l’Arp on el gran grup s’allotjarà, excepte els que anem amb furgos.
La veritat és que el refugi està més amunt de les pistes d’esquí i és una passada la vista que tenim des d’aquí: la part sud del Cadí, unes valls immenses esquitxades de poblets i la companyia de les vaques i els vedells. Un cop instal·lades les furgos, sembla que estiguem tocant el cel.
El primer sopar compartit ha estat divertit amb celebració d’aniversari i tot!
Des de la nostra furgo, quan estem estirats al llit, veiem el cel i avui la nit era tan clara que semblava que els estels ens entraven dins la furgo. Una nit de luxe.
Dissabte, 10 de juliol
Avui ha estat també un dia d’olors. Després de l’esmorzar comunitari el grup de les bicis han fet Refugi de l’Arp – Pedró dels 4 Batlles i tornada al refugi.
Les caminaires hem fet la ruta de les Trementinaires: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-trementinaires-77862581 Ruta de encara no 5 km i 120m de desnivell, curta i planera però com que ens hem anat entretenint a cada planta (unes més que d’altres…), gairebé hem deixat el matí, però hem aprés un munt de coses noves. Al final de la ruta hi ha una font i una esplanada molt agradable. Avui no hi ha hagut bany, només aigua fresca!
Les “Trementinaires” acostumaven a agafar entre 25 i 30 per ús casolà i amb elles preparaven els ungüents, trementines, etc. que després portaven a vendre. Elles en deien “anar pel mon”.
Després de dinar i de l’estona de descans, hem baixat de nou a Tuixent a visitar el petit museu de Les Trementinaires. És realment molt petit però és molt curiós perquè ens explica una singularitat d’aquesta zona, de la qual s’abastien pobles, masos i llogarets fins a Barcelona i Tarragona.
La feina de les Trementinaires era recollir les plantes adequades i assecar-les, esmicolar-les, barrejar-les… per tal elaborar productes per guarir diferents malalties. Un cop ho tenien preparat, ho ficaven dins una coixinera (a la que li havien cosit unes tires a modo de motxilla) i s’ho penjaven a l’esquena.
Així iniciaven un llarg camí, sempre a peu, al que denominaven “anar pel mon”, dormint en pallers o petits refugis. Sempre eren dones i anaven per parelles, sovint àvia i neta, per aprendre l’ofici i anaven venent tot el que duien i que la gent ja esperava, com herbes, bolets, olis, te de roca, etc.
Mentre eren fora, els homes de la casa treballaven l’hort i tenien cura dels fills. Quan elles tornaven portaven diners en metàl·lic per anar eixugant forats.
Després hem anat a conèixer el poble que te vistes magnífiques sobre la vall.
Avui el sopar també ha tingut sorpresa, ja que celebràvem un altre aniversari…!!!
Diumenge, Dia 11 de juliol
Ahir els ciclistes ens van fer les dents llargues d’enveja amb la sortida que van fer ells, així que…ens hi hem anat a peu!
Avui les caminaires, després d’esmorzar, hem sortit més d’hora i hem fet una ruta que a l’hivern es fa amb raquetes de neu.
El Wikiloc parla de 8 km i uns 500 de desnivell però hem acabat fent uns 12 km. ha valgut molt la pena per les pistes, les vistes des dels dos cims i la baixada final.
https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/tuixent-tossa-pelada-pedro-dels-quatre-batlles-22298784
Avui els ciclistes han fet Molí de Fórnos – Ossera – Molí de Fornos.
A la tarda hem pogut veure el refugi dels gossos que hi ha a Tuixent. No se quants hi ha exactament però, així per sobre, en vam comptar al voltant de 16. Estan preciosos, atlètics i ben cuidats per la noia que cada dia els alimenta, juga amb ells, els entrena i els porta a fer passejades ja que la feina dels gossos és tirar dels trineus a l’hivern sobre la neu, i a la primavera sobre l’herba amb unes rodes que els incorporen. Ha estat molt curiós.
Avui no teníem la sorpresa de cap aniversari més, però vam celebrar el sant d’una caminaire i, a més, qui ens ha donat la sorpresa avui ha estat la natura qui, després de sopar ens ha anat acostant una turmenta d’estiu carregada de llamps i trons que ha estat un veritable espectacle.
La gresca de la nit ha quedat interrompuda però, els que dormíem en furgos hem anat ràpidament a guarir-nos de la pluja i a gaudir de l’espectacle des de dins de la furgo: els llamps a tocar, la pluja abundant i el vent imparable…no teníem més remei que deixar-la passar…perquè després de la tempestat, sempre ve la calma!
Dilluns, 12 de juliol
Últim dia de l’aventura de cada any que sempre ens passa volant!
Després de l’esmorzar i del comiat a la gent del Refugi de l’Arp, que son genials i és un lloc molt recomanable, hem recollit tot i ens hem preparat per la marxa.
Avui els ciclistes sortien del refugi i pedalaven fins a Gósol, on anàvem a dinar, la qual cosa volia dir que havíem de baixar tots els cotxes i les autocaravanes fins a Gósol i, després, les caminaires, fer alguna passejada per allà.
Ha estat divertit perquè hem fet una mena de “caravana de mujeres” conduint vehicles als que no estàvem habituades. Érem 5 vehicles, l’un darrera l’altre, i el camió de les bicicletes tancant la comitiva, però ha anat molt bé.
Un cop aparcades a Gósol, hem fet la ruta Gósol – Molí de Gósol – Torrentsenta – Gósol. Uns 7-8 km amb poc desnivell, d’una ruta refrescant que va vorejant el riu. https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gosol-moli-de-gosol-torrentsenta-bergueda-17192684 A Molí de Gósol hi ha un ceramista i encara ens hem firat i tot.
Hem compartit l’últim dinar de la temporada al Restaurant Cal Franciscó i, poc a poc, ens hem anat adonant de que ens havíem d’acomiadar.
Al setembre ens espera però, un nou curs amb les rutes del Camí Català, les sortides a peu i en bici i tantes i tantes excuses que anirem trobant per a estar junts de nou.
Nosaltres i la furgo 