11 abril
Doncs hem decidit que anem cap a Armènia, i en uns 10-15 dies tornarem a Geòrgia a veure si ha millorat una mica el temps. És una aposta, a veure que tal surt.
Ens hem despertat en un paisatge nevat però amb sol i després de les fotos de rigor (semblem uns nens!) anem cap a la frontera Armènia pel pas de Bavra que ha estat molt lent. Els georgians ens han demostrat que tenen bona veu i saben cridar i els armenis que son mes tranquils però ben poc expressius i parlen un anglès molt just.
A la finestra de la taxa ens hem trobat un senyor armeni que viu a Califòrnia i que ens ha traduït a l’anglès tot el procés. Ha estat molt amable.
Ja a Armènia hem entrat a la ciutat de Gyumri la segona més gran del país (poc mes de 100.000 habitants) on hem visitat la catedral que està refeta després del terratrèmol del 1988.
La ciutat te un carrer de vianants comercial amb un cert aire modern, però la grandària de les avingudes, els edificis i les escultures tenen un aire marcadament soviètic. Hi ha cotxes que porten matrícula russa i molts rètols estan en armeni i en rus.
Hem visitat també l’exposició de pintura i ceràmica de les germanes Aslamazyan (Mariam i Yeranuhi) amb unes sorprenents connexions amb l’obra de Frida Kahlo. Son coloristes i punyents. Ens ha agradat molt.
Una cosa que ens ha cridat l’atenció és que la gent al carrer quan passa per davant d’una església es senyen, siguin homes, dones, grans o joves.
Hem continuat ruta fins a Astarak amb sol i temperatura de 11 graus: la glòria!
Hem trobat un lloc per dormir al costat d’un riu i ha coincidit que a prop hi havia un restaurant. Se’ns ha acostat el noi del restaurant i en un correcte angles s’ha ofert a portar-nos el sopar a la furgo. Això encara no ens havia passat mai! Li hem dit que si, i al cap d’una estona teníem una carn barbacoa amb patates boníssima, servida a domicili. Ha estat un sopar diferent.
12 d’abril
Avui hem començat actius: supermercat, buidar i emplenar aigües, etc. i després, dia de monestirs i monuments.
Hem visitat el monestir Surp Gevorg amb frescos, un conjunt d’estel·les funeràries (que en diuen Khachkars) i un bon jardí ben cuidat. Davant està el forn Nakanak que feia molt bona olor i hem comprat uns dolços.
El monestir de Hovhannavank està construït sobre la roca d’un penya-segat i conté l’església de Sant Joan. Confirmem la primera impressió que vam tenir ahir de que la gent és molt religiosa.
En sortir, als jardins exteriors, coneixem a la M. Lluïsa de Castelldefels i que coneix la Mireia del món del ioga (el món és un mocador).
A prop de Nigatun ens hem trobat amb la Myrna i en Manu i hem improvisat un dinar compartit a la seva furgo. Ha estat una estona fantàstica i divertida compartint anècdotes del viatge.
Hem passejat pel Monument al creador de la llengua armeni amb les 39 lletres del seu alfabet de mida gegant i allà, com si fos un símbol, ens hem trobat una noia russa que parla espanyol i senyor armeni que viu a Barcelona i parla català. Ha estat una barreja de cultures en un lloc ben simbòlic.
Després pugem a veure el mont Aragats (4.095m.) però està molt cobert de núvols.
Ja hem posat ruta cap a Erevan. El que no sabíem era que ens costaria tant trobar un lloc on aparcar. Ho hem aconseguit al Vernissage Market.
13 d’abril
El Vernissage és un mercat d’antiguitats i li hem fet una mirada ràpida.
Mes tard hem visitat el centre d’art Cafesjian que està situat a l’edifici mastodòntic de la Cascada. Aquest centre te una zona d’escultures a l’aire lliure amb peces de Botero i d’altres autors. El centre d’art, a l’interior, te 9 plantes que aprofiten la estructura subterrània de la cascada gegant.
Després hem vist el Museu Kochar que te obres diverses (dibuix, pintura, escultura) però influenciades per l’horror de la guerra i la idea de que la ciutat s’acaba menjant l’ésser humà per dins. Te una obra que recorda moltíssim al Guernika de Picasso amb qui van coincidir a París.
La següent visita ha estat a la casa-exposició del pintor Martiros Saryan que va néixer i educar a Rússia però es va establir a Armènia. Va estar influenciat pels impressionistes francesos i va ser també famós per la seva feina de disseny d’escenaris i vestuari per al teatre.
En sortir hem començat a veure gent amb unes corones de flors i els hem preguntat que representava: és la seva tradició per a celebrar el Diumenge de Rams, que és just avui, anant a l’església mes propera, pregant i beneint les flors. Ens hem sumat a la gent per veure-ho de prop i ens ha sorprès la fe d’aquesta gent.
Hem fet una aturada per a dinar i hem seguit cap a Mesquita Blava única activa a Erevan ja que aquí son bàsicament cristians.
Han començat a caure gotes i ens hem refugiat a la Catedral on el ritual de precs i benediccions continuava.
Ara ens toca descansar i recuperar forces.
Erevan ens ha semblat una ciutat d’avingudes i carrers amples, gent tranquil·la, grans parcs i zones verdes, edificis i monuments colossals que impressionen, però d’una mida bastant amable per a viure-hi.
14 d’abril
Nit tranquil·la, i deixem Erevan anant cap al Sud armeni. Avui el Museu del genocidi armeni està tancat, així que hi anirem quan fem la ruta de pujada cap a Geòrgia, ja que no ens el volem perdre.
Hem arribat al Temple de Garni dedicat al deu Sol i construït en un penya-segat. Recorda una mica al Partenó tot i que està reformat però la vista des d’aquí de la vall del riu Azat is impressionant. Aquí mateix es troba la Simfonia de les pedres que es un veritable espectacle de la força de la natura en forma de plegaments i columnes basàltiques.
Hem anat després al Monestir de Geghard que és Patrimoni Mundial per la seva situació, excavat a la roca, i per les diferents capelles que el formen.
Hem anat baixant mes cap al sud a la zona de Ararat, però tampoc veiem la muntanya des del cantó armeni a causa dels núvols. També aquí és un símbol del poder de la natura, però només l’hem vist en pintures o fotografies.
Estem a Areni i aquesta és una zona de vinyes i centre de producció de vi des de fa 6100 anys, així que ens hem regalat un tast al celler Hin Areni que ha guanyat un munt de premis.
La següent visita de la tarda ha estat a la cova arqueològica Areni-1 on (en atuells de diferents mides) s’han trobat restes humanes, inclosa la sabata de pell més antiga del món. Antigament era una cova de rat-penats que lògicament van marxar en iniciar-se les excavacions que encara estan en marxa.
Avui descansem sota la pluja.
15 d’abril
La primera caminada d’avui ha estat fins al Pont de Agarakadcor (o Dadal Bridge), per on passaven els mercaders de la Ruta de la Seda.
Després hem creuat e congost que porta al Monestir de Noravank del segle XIII d’una gran simplicitat interior. Tot i que l’església armènia és una branca del cristianisme, l’estètica és molt austera i sense imatges.
Seguim amb la ruta del vi i ens hem aturat aquest cop a la Old bridge winery. A veure que tal seran els vins que hem comprat.
La resta del mati l’hem dedicat a reparar un calaix de la furgo que estava una mica avariat.
A la tarda ens hem arribat a Jermuk on hem visitat la cascada que en diuen el “cabell de la sirena” i la galeria de les aigües on hi ha diferents urnes de pedra on hi ragen aigües a diferents temperatures (de 30 a 55 graus) i que tenen poder curatiu. Per si de cas les hem tastat.
A la cascada ens hem trobat a la M. Lluïsa que vam conèixer fa un parell de dies en un monestir. Estem fent mes o menys la mateixa ruta.
16 d’abril
Quan ens hem despertat al mati la sorpresa ha estat majúscula. Estava tot cobert d’un pam de neu, o potser mes. Ha estat espectacular!
La M. Lluïsa ha vingut amb nosaltres darrera amb el seu cotxe, tot i que les vies ja eren prou netes de neu.
Hem anat baixant cap al llac Kechut però el pont està tallat. Hem continuat direcció a Goris. Hi ha llevaneus i policia que no deixen passar els camions.
La resposta a aquest fet l’hem tingut mes amunt, ja que el Coll de Vorotan (de 2.344 m.) està amb molta neu i boira. Està preciós.
Durant molta estona allà on ens arribava la vista tot era blanc.
Ha sigut molt sorprenent per a nosaltres en aquesta època de l’any.
Malgrat tot ens hi hem arribat a la cascada de Shaki (no massa gran i molt fangosa amb les condicions del dia d’avui) i a Karahunj al que li diuen l’Stonehenge d’Armènia, perquè son pedres clavades al terra en un distribució astronòmica. Daten del 2.000 AC i son túmuls funeraris. Curiosament algunes pedres tenen un forat pel que suposadament passarien els rajos de sol als solsticis/equinoccis.
Hem deixat la neu i hem anat cap a la pluja, a Goris. És una ciutat de aproximadament 20.000 h. que te una part de coves excavades a la muntanya. Daten del segle V i recorden les xemeneies de les fades de la Capadòcia. Ens està plovent força i no baixem a explorar-les.
Aquí ens hem acomiadat de la M. Lluïsa que espera aquí a unes amigues i nosaltres hem continuat ruta cap a Tatev amb molt mal temps. Aquí ens quedem a descansar.
17 d’abril
Ens hem llevat amb un raig tímid de sol.
Hem visitat el monestir de Tatev completament sols. Son llocs tan sobris, tan austers, que conviden al recolliment.
Al costat mateix està el telefèric més llarg del món. Li diuen les ales de Tatev i et fa un recorregut aeri per la zona que impressiona de veritat. Com que el cel estava una mica mes clar hem pogut admirar poblets i muntanyes nevades.
Hem parat a una font a carregar aigua i dinar i ha estat ben curiós: hem conegut l’Ana i el Floriano que també van cap a Mongòlia i a 3 camioners que també han parat per dinar plegats i xerrar una estona. Els hem convidat a olives i ens han ensenyat el camió per dins, ens ha fet un discurs sobre els gens armenis (segons ell i el Google traductor, tots els europeus portem gens armenis) i ens hem acomiadat com a “germans”. Hem fet un bon recorregut fins al darrer poble armeni que es diu Meghri i que està a tocar amb la frontera amb Iran, de fet els filats es veuen des del càmping on hem descansat avui.
18 d’abril
Hem començat a pujar cap al nord d’Armènia però la carretera està amb obres i se’ns fa lent. Per aquí passen tots els camions de transport cap a Iran i la carretera està irregular
Hem parat a veure el Pont del Dimoni i la seva llegenda, uns grans rocs que formen una gorja.
Hem tingut una estona de camions, camions i camions i revolts fins que hem parat a dinar al Col de Vorotan i allà estaven l’Anna i en Florian. Son molt divertits!
Ens hem desviat cap al llac Sevan i, després del Pas de Selim de 2.410m. hem visitat el caravansarai Orbelian que es va construir al 1.332, però es va reconstruïr al 1.950. És molt rústic i autèntic. Sembla que puguis veure les caravanes que venien de la Ruta de la Seda descansant o intercanviant productes. La imaginació ho pot tot.
I quan hem arribat al cim, el paisatge nevat és impressionant. Diuen que és una de les rutes mes espectaculars del país.
I hem arribat al llac Sevan, immens (1.240 km2). Per manipulacions humanes del cabal, el llac ha baixat el seu nivell en uns 20 m. Això, la sobrepesca i l’abocament de residus preveuen un mal final per aquest llac.
Descansem contemplant una bona vista del que encara hi ha.
19 d’abril
Hem visitat els Khachkars que hi ha a la zona de Noratus. És impressionant: hi ha aproximadament 900 esteles funeràries del segle X i d’altres de modernes.
Després hem visitat el monestir de Sevanabank que està a sobre una altiplà amb vistes al llac, lo que li dona un aire molt especial que el diferencia dels altres que portem vistos.
A l’hora de dinar ens hem trobat amb en Manu i la Myrna i hem xerrat força.
Hem descansat a Dilijan, al costat del riu.
Dia 20 d’abril
Estem en el Parc Nacional de Dilijan que forma part de la Ruta Transcaucàsica de 3000 km de longitud. Aquesta zona verda i boscosa es coneguda com la Suïssa armènia.
Així que avui desafiant la pluja ens hem anat a fer la ruta de Dilijan al Llac Parz. Han sigut 14 km. de “bany de bosc” que han valgut molt la pena.
Ens han vingut a recollir al llac i la tornada ha estat ben ràpida!
Dutxa, bon sopar al Kchuch i bon descans.
Dia 21 d’abril
Hem acabat de creuar la vall verda de Dilijan anant en direcció cap a la frontera georgiana
I per acomiadar-nos d’Armènia hem visitat el monestir de Haghpat fundat al 976, un dels mes grans que hem vist, ja que va arribar a acollir 500 monjos. Conte frescos interessants.
I l’últim monestir ha estat el de Ajtala que està ple de frescos religiosos dignes de veure.
I ja enfilem cap a la frontera amb Geòrgia per al pas prop de Sadakhlo. Adéu Armenia!
I hem deixat Armènia amb la senzillesa dels seus monestirs, la fe, les mantellines, la bellesa impactant dels seus paisatges verds, la neu, les muntanyes, però sobre tot ens emportem la gent, els armenis, aquestes excel·lents persones que necessiten encara una mica mes de temps per aprendre a somriure. No son oberts, però si tu dones el primer pas, et donen el que tenen.
Seria diferent, segurament, si ens poguéssim comunicar en armeni, però el desconeixement de l’idioma (i que la majoria de gent no parlen angles) ho fa difícil. Ens ha quedat però molt bon gust de boca.
Nosaltres i la furgo 