Dia 19 de març 2026
Ahir nit vam dormir a Aitona. Volem estar a punt per a fer la visita (que tenim contractada amb Fruiturisme) dels camps de presseguers en flor.
El temps de pluges i ventades fortes d’aquests darrers dies ha fet que els arbres no estiguessin al 100% florits, però ha estat igualment espectacular.
La visita està emmarcada en una campanya de promoció de l’agroturisme molt ben gestionada pels propis pagesos.
Una guia ens explica el que anem trobant pel recorregut fins arribar als camps frorits. Ens detalla com el riu Segre aporta l’aigua pel regadiu en diferents canals, alguns de l’època àrab i d’altres d’una fondària de 6 metres.
Directament al camp que podem visitar, un pages ens explica detingudament tot el procés de floració, maduració del fruit i la recollida. Ha estat molt interessant.
Concretament el camp on som és de producció de nectarines.
Ara els arbres ja estan preparats amb xarxes de protecció anti granís en previsió de la meteorologia de mes pluges d’abril i maig.
A la tarda hem seguit la visita lliurament fins al punt de l’Aiguabarreig dels rius Segre i Cinca que, a partir d’aquest punt, van junts a l’Embassament de Mequinensa, a donar aigua al riu Ebre.
Ens aturem a l’Embassament de Utxesa on ens entretenim una estona a un punt d’observació de fauna on només hem vist uns quants conills…
Ja a mitja tarda seguim ruta cap a Arbeca a la comarca de Les Garrigues, on es produeix vi i bon oli, justament amb aquest tipus d’olives, les arbequines.
Fem un passeig per la vila.
Avui dormim a l’àrea del celler Vinyes els Vilars on, a part d’oli produeixen vi. Tenen producció de Syrah i Merlot i un vi que es diu Especial perquè es experimental fet amb un raïm denominat tannat i envellit en anfores de ceràmica. El tastarem.
Dia 20 de març 2026
Després d’un despertar i esmorzar amb un bon sol , hem acabat de passejar per Arbeca on hi ha edificis emblemàtics com la biblioteca, la situació de l’escola o l’edifici modernista de la Casa de la vila, que havia estat centre de l’Unió republicana, on es feia difusió d’idees progressistes i s’organitzaven activitats culturals, tot i que, per contra, a Arbeca també tenien el centre independent d’idees conservadores.
Aquest edifici (avui Casa de la Vila) durant la Guerra Civil va ser hospital de sang i, durant l’inici de la dictadura, va ser l’oficina de la Falange i la Seccion Femenina.
Mes tard visitem el Roc del barret que es un petit dòlmen amb una vista panoràmica espectacular.
De camí a la Fortalesa Ibera dels Vilars, trobem camps d’ametllers curiosament encara florits. La fortalesa és singular per la seva situació en una plana i pel seu sistema defensiu amb fossat i pous de cisternes d’aigua.
Avui queden només les restes i cal imaginar-s’ho.
Anem cap al Salt del Duran per camins de terra que travessen una amplíssima zona de conreus de cereals i d’arbres fruiters: un esplèndid paisatge.
El salt te 4,5 m i està situat a la 3a sèquia del Canal d’Urgell. Durant anys va proveir d’electricitat a una paperera que va ser motor industrial de la zona i fins i tot a Mollerussa.
Ara és un conjunt patrimonial d’arquitectura industrial del segle XIX.
I ens arribem a Bellpuig on fem un passeig fins a l’Església de Sant Nicolau de gòtic tardà del segle XVI, que estava tancada i no hem pogut visitar el mausoleu de Ramon Folch de Cardona, virrei de Nàpols, que hi ha dins. Està fet amb marbre de carrara i és el monument escultòric renaixentista mes important del país, declarat monument nacional des de 1925. Un altre cop serà.
Per pujar a l’església s’accedeix per una gran escalinata construïda al segle XVIII per trams intercalats, segons diuen els textos, per evitar “la indecència de les dones”. No faré cap comentari.
Son també dignes de veure els porxos de la plaça de Sant Roc.
Ens acostem al Moli vell i ja anem cap a dinar als jardins del Convent de Sant Bartomeu on poden aparcar les autocaravanes.
Hem fet la visita guiada i ens hem quedat sorpresos perquè val molt la pena.
És d’estil gòtic tardà, amb 2 petits claustres i una magnifica escala de cargol que puja al campanar.
Ha passat per moltes vicissituds històriques, fins i tot va quedar mig enderrocat durant la desamortització de Mendizabal i després va ser seminari pauli.
Avui dia la 2a planta es residència d’avís i la resta de sales s’utilitzen per exposicions i d’altres actes culturals.
Posem direcció a Vallbona de les Monges
El paisatge fins arribar-hi és ple d’arbres fruiters i vinyes. La primavera ja està present arreu.
Arribem a un poblet gairebé desert si no fos per les segones residències, el casino i algunes instal·lacions tancades.
Hem entrat a visitar el monestir cistercens femení on hi viuen una petita comunidad de només 6 monges de clausura.
Està molt ben conservat destacant la tomba de Violant d’Hongria, dona de Jaume I, el majestuos claustre i les dues talles romàniques de Santa Maria.
Després d’un passeig pel poble hem entrat a l’església a escoltar els “vespres” cantats per les veus angelicals de les monges. Preciós.
Dia 21 de març 2026
Avui posem direcció a Lleida una ciutat que hem creuat milers de cops en totes direccions però que no hem visitat mai. Avui li dedicarem el nostre temps.
Anem cap al complex monumental de la Seu Vella i la visita consta d’un passeig per l’impressionant claustre, la catedral i el castell que denominen la Suda.
El claustre, està totalment reconstruït, dels danys de la guerra civil i és preciós.
Però lo que realment ens ha impressionat és veure l’interior de la catedral, absolutament nua. Aquesta buidor, juntament amb la documentació gràfica que hi ha, et fa connectar amb la guerra entre borbons-austries per a la successió o la guerra civil ja que, en els dos casos, van enderrocar pràcticament tot l’interior per a utilitzar l’espai per a serveis militars: de caserna, com a magatzems i inclús camp concentració.
Van cremar una bona part del patrimoni artístic i encara ara es poden veure restes de les diferents cambres construïdes dins per aprofitar l’espai per a usos bèlics. La guerra, qualsevol guerra, és un desastre per a tot i tothom.
Es va iniciar la restauració a mitat del segle XX.
Després hem visitat la Suda on es prenien les decisions polítiques i estratègiques i on van coronar rei a Jaume I als 6 anys.
A la tarda hem anat cap al poblet de Penelles on des de fa 10 anys es fa un concurs de murals espectaculars que es diu GarGar, amb la participació d’artistes internacionals.
Això ha fet que aquest minúscul poblet estigui sempre ple de tafaners com nosaltres.
Fem nit a la vora de l’estany d’Ivars.
Dia 22 de març 2026
Ens despertem a la zona tranquil·la del parking de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana i, després d’esmorzar, hem anat a fer la volta a peu a l’estany en un dia magnific.
Tota la història de l’estany està molt ben documentada durant el recorregut.
De fet, l’estany que era important en la vida econòmica i social de la zona, va ser dessecat durant la Guerra Civil, en contra del pensament popular. L’objectiu era augmentar el conreu, però això va trigar anys en ser factible, ja que és un estany salinitzat.
L’estany es va reomplir al 2005 amb l’aigua que ve del Canal d’Urgell.
Aquest canal va ser promocionat per la família Girona, que eren propietaris del Castell del Remei, actualment el celler mes antic de Catalunya. El canal havia d’ajudar a la vida de pagès i els conreus com així ha estat.
De tota manera durant la Guerra Civil el Castell del Remei es va utilitzar com a magatzem de munició que va explotar accidentalment ocasionant molts morts.
La família Girona va haver d’engegar mes tard la reconstruccio del castell i del celler.
Després de la nostra caminada al voltant de l’estany i la visita al centre d’interpretació Cal Sinen, anem fins al Castell del Remei que estava ple de famílies amb mainada perquè es feien les jornades dels agents rurals en un entorn ple de nius de cigonyes.
Hem dinat al solet estrenant la tauleta exterior lateral i, després de descansar una estona, iniciem camí de tornada a casa.
Han estat uns poquets dies, però preciosos i molt ben aprofitats.
Ara coneixem una mica millor aquesta zona de Catalunya
Nosaltres i la furgo 