Ens agrada França per lo accessible, propera i per com els francesos tenen cura del seu patrimoni cultural i natural. Com que, per fi, estem estrenant la nostra furgo, hem triat la Bretanya francesa com a primera àrea a recórrer.
La nostra intenció és provar-la al màxim i, per tant, decidim passar primer per Villandraut a veure els nets i, després, arribar-nos a la Bretanya.
Recollim, per tant, la furgo a FurgoK en Pamplona (Orikain) i anem directes a l’Eroski de Hondarribia a emplenar la nevera de lo més bàsic i fer uns pinxos a el Gran Sol.
Plou molt. Anem a dormir a una esplanada preciosa en Jaizkibel des d’on es pot veure tot Homdarribia.
Ens despertem plovent. De fet, no ha parat en tota la nit i les previsions son molt dolentes, a causa d’una gran borrasca que li han posat el nom d’Amelie i que durarà encara uns dies. Ens anem doncs cap a Bordeus a veure si amb la família el temps millora.
Travessem els Landes de la Gascogne, zona molt humida, sorrenca i extremadament verda que aprofiten per a l’explotació intensiva de la fusta dels arbres que ara en aquest tems de tardor ja estan canviant el color i estan preciosos.
Ens hi estem uns dies magnífics amb els menuts…però sense parar de ploure. Està tot negat d’aigua, veiem que les prediccions del temps son encara pitjors cap al nord i…a més ens sembla que tenim una petita filtració d’aigua a la furgo, motiu pel qual tornem cap a Pamplona a que ens facin una revisió. És el nostre primer imprevist!
Tot plegat ha estat molt senzill solucionar-ho, però tornem a estar al punt de partida!!!
Pensant que tenim només una setmana…i que nosaltres volem anar on brilli el sol (per que ja estem tips de tanta pluja), ens decidim a canviar de plans i posem rumb cap al primer lloc del mapa on hi ha sol: ens anem cap a Càceres / Mèrida que feia temps que tenia ganes de veure el teatre romà.
I cap allà que anem! La conducció és bona, tant en automàtic, com manual i la furgo ha resistit bé les estones de pluja i les fortes ratxes de vent. Com que avui ja hem fet molts kms. busquem un lloc per dormir amb l’ajut de l’app “park4night” i ho fem a l’embassament de Sta. Teresa a Aldeavieja de Tormes. És un lloc molt tranquil, ben indicat i fàcil d’accedir.
Al matí, després de passar Guijuelo i la Serra de Gredos, aparquem al Parc del Príncep, a Càceres mateix i ens anem a passar el dia a aquesta magnífica ciutat medieval de grans casalots i muralles.
Després d’haver caminat molt, hem pres un pernil i una torta del casar a una “taperia” del centre que es diu “Ibèrico”amb una copa de vi Ribera del Guadiana. Ben típic, així com las torrades amb “manteca colorà patatera” que ens han posat d’aperitiu.
Hem caminat una estona de tornada cap al Parc del Princep on està la furgo i això ens ha ajudat a digerir.
Fent camí cap a Mèrida per la N-630 parem a dormir al costat de l’embassament de Valdesalor. Un lloc molt tranquil
I arribem a Mèrida. Hem fet un recorregut molt complert, amb l’ajuda de l’Oficina de Turisme que ens han proporcionat mapa i la indicació de que amb una entrada de 15€ pots visitar la majoria de monuments i si ets jubilat, el descompte és el 50%. Es compra en el monument que vagis a visitar primer.
Nosaltres hem fet el següent recorregut:
- Església de Sant Eulàlia (interessant per les restes d’art paleocristià, visigot, bizantí i romànic que estan molt ben conservades)
- espectacular aqüeducte dels Miracles
- El Pont romà
- l’alcassaba àrab
- l’arc de Trajà una mica malmès
- el temple de Diana
- el Pòrtic del Foro
- el teatre romà
- l’anfiteatre
- el circ romà
- el museu d’art romà
Hem acabat realment cansats però ha valgut la pena.
Estem sense aigua a la furgo i l’app Parck4night ens indica un pàrquing amb tots els serveis on a més podem dormir per 12€. Aprofitem per anar al super i fer-nos un bon sopar i a descansar que estem esgotats.
Al dia següent i després d’un bon esmorzar, és hora de començar la tornada, però ho farem passant per Almagro.
És encara més bonic de com m’ho imaginava i, per a mi, ha estat molt emocionant poder visitar el Corral de Comèdies.
Després de dinar fem via cap on tenim previst passar la nit però, la llum del sol a la tarda, reflexada en els colors rogencs de les parres de raïm, és tot un espectacle i parem a fer fotos.
Hem passat la nit a un petit llogaret que es diu Contreras a Hoces del riu Cabriel ja a la província de Cuenca. Unes muntanyes magnífiques
Desprès d’esmorzar farem una tirada fins a Sant Carles de la Ràpita on passegem una estona a la vora del mar i aprofitem per a menjar un bon arròs negre a Can Pons.
Ha estat una experiència curta. Ens hem quedat amb gust de poc i crec que la furgo també tenia ganes de continuar el viatge. Segur que hem d’aprendre encara moltes coses, estratègies, trucs…però per ser el primer cop, aquest «nosaltresilafurgo» ens ha deixat un molt bon gust de boca.
Nosaltres i la furgo 