Dimecres, dia 12
Aquests dies han estat aprofitats a tope!!.
Per aprofitar bé el dia de demà, arribem a Girona avui a la nit. Aquesta ja és una ciutat gran i, per comoditat i seguretat, preferim buscar prèviament un aparcament on poder dormir les dues nits que tenim previst passar aquí, sense tenir que dedicar hores a buscar un lloc idoni cada dia. Abans de sortir de casa, per l’aplicació Telpark, deixem reservat el lloc a l’aparcament Vayreda, molt cèntric i tranquil, vigilat, amb aigua i desaigües.
Un cop instal·lats anem a fer una volta pel barri vell d’aquesta ciutat que enamora i anem a sopar!! Quant de temps feia que estava prohibit per la pandèmia!!! Sopem al restaurant L’ Estrella del mar i passegem pel casc antic tranquil·lament per a fer-ho baixar. És agradable veure de nou l’ambient de gent als carrers.
Dijous, dia 13
Sortim a passejar pel Girona «Temps de Flors». L’any passat va ser suspès pel confinament i aquest any tots els muntatges florals son només a l’exterior per tal d’evitar contagis. La imaginació que li posen els creadors no defrauda gens, des del misticisme de les escales de la Catedral, al cuirassat Potemkin de la Universitat, o la intimitat de la Maternitat dels nens estels… un festival de colors, olors i sensibilitat.
Cap al migdia, esperem a la Rambla de la Llibertat a la família i anem a dinar al Restaurant Artusi, a la plaça de les Castanyes, sota un porxo protegits de la gentada que ja es va acumulant pels carrers. A la tarda seguim la ruta de les flors i aprofitem per entra a visitar els Banys Àrabs i l’ermita de Sant Cristòfol, tota guarnida de lila, el colors de les dones.
Passegem encara una estona més pels carrers que estan molt ben senyalitzats, només en una direcció i amb el suport de dinamitzadors que t’ajuden a entendre la situació i les diferents localitzacions. Cap al final del dia sopem plegats amb la família al pis del centre, aquí a Girona i nosaltres tornem cap a la furgo a dormir.
Divendres, dia 14
Avui passegem per la zona de les muralles i de la Universitat…quants records de temps passats! Al migdia ens trobem amb la resta de la família i anem a dinar a la Fonda Roca, la dels pares dels famosos «germans Roca». Aquí tenen un menú excel·lent per 20€ que hem gaudit a la terrassa per a més seguretat.
Desprès i aprofitant la xarxa wi-fi del pis, em tanco a fer la meva classe d’anglès, mentre la resta fan una mica de migdiada.
En acabar, és el moment del comiat perquè nosaltres seguim cap a Bassella.
Dissabte, dia 15
Aquest cap de setmana participarem al II Training camp 4×4.
Ahir a la nit van anar arribant a Bassella un munt de furgos com la nostra i ens vam anar col·locant a la zona d’acampada, al costat del circuit tancant d’entrenament, les aules, els serveis, etc…i el pantà de Rialp.
Després d’una nit molt tranquil·la i un bon esmorzar, és el moment del retrobament amb la gent que ja vam fer la formació l’any passat i preparar-nos per a la d’aquest any.
El curs d’enguany és de rescat en diferents vessants i, tant teòric, com pràctic.
Ens dividim en dos grups: uns farem el curs en dissabte i diumenge podem practicar, i viceversa. Això si, tot a l’aire lliure i amb mascareta.
Nosaltres fem la formació en dissabte i la primera part és un petit recordatori de mecànica del funcionament del 4×4 i, seguidament, a càrrec de «Autorescate 4×4» fem una sessió sobre les eines necessàries i el procediment del Winch, les eslingues, l’arrossegament, etc.
La veritat és que ha estat molt amè i professional. Després, lo difícil, la part on es posa en pràctica tot el que hem aprés… i això ja no va ser tan senzill!!!
A la tarda, la formació va continuar amb una xerrada de caire sanitari, sobre els primers auxilis en un moment d’accident, pautes mínimes a seguir, etc.
El dia ha donat per a molt i la llum del dia s’acaba, però encara ens dona temps d’anar a fer un passeig seguint l’embassament per tal de relaxar-nos i comentar la jugada.
Després, a sopar i a dormir.
Diumenge, dia 16
Un cop esmorzats encara tenim una estona per acomiadar-nos de la gent amb la que hem compartit aventura, els de l’any passat, i gent nova que hem conegut. És tot un mon això de viatjar en furgo…
Ara ens toca fer pràctica i anem per la ruta Training Camp ruta 1 que son uns 70 Km de camí 4×4 des de Bassella mateix fins a Coll de Nargó. Ha estat un camí ple de sorpreses, no hem tingut cap incident amb la furgo i hem pogut gaudir del paisatge i de la furgo.
L’arribada al Mirador de Coscollet ha estat un regal, ja que la vista era impressionant per les muntanyes i els dos embassaments Rialp i Oliana. Un plaer per als ulls.
Dinem al poblet de Coll de Nargó al Restaurant Tahussà, molt ben atesos, amb bones vistes que ens han fet trobar encara més bo l’arròs de rossinyols i peus de porc que hem demanat.
De tornada, anem fins a Alòs de Balaguer. Per l’aplicació de Park4night hem trobat un lloc per dormir just al poble, al mateix costat del riu Segre i a l’inici de l’excursió que volem fer demà pel Congost de Mu. Arribem amb llum de dia i ens n’adonem que és un lloc paradisíac que ens enamora, carregat de flors i acompanyat per la remor de l’aigua.
Mentre nosaltres ens instal·làvem, s’hi ha afegit una altra caravana amb una parella d’Alacant que estan de vacances i venen d’estar uns dies per les muntanyes d’Andorra.
Nosaltres anem a caminar una estona pel poble que sembla molt poc habitat, però molt ric en aigua i hortes: hi ha fonts per tot arreu.
Ja se’ns ha fet fosc, sopem i passem la nit acompanyats per les granotes i els ocells nocturns.
Dilluns, dia 17
Després d’esmorzar iniciem la ruta fins al Congost de Mu
És una ruta fàcil i les vistes al congost son molt boniques. Cap al final hi ha el que es denomina «l’Aiguabarreig» perque el riu Segre i el Noguera Pallaresa es barregen.
Potser perquè no és el Congost de Montrebei, ni el de Fraguerau…o potser, simplement, perquè és dilluns, però ens trobem amb poquíssima gent a la zona…i és molt recomanable!
En cop tornats a la furgo, només ens queda dinar i començar a preparar-nos per tornar cap a casa, però ens ho agafem amb calma per poder gaudir d’aquest magnífic lloc.
Gaudim el dinar a la vora del riu…i ens el fem durar!
Ja només ens queda tornar cap a casa d’aquest variat i florit cap de setmana llaaarg. Per nosaltres continuaríem!!!
Nosaltres i la furgo 