Ja estem els dos jubilats i això és genial.
Amb la furgo pots fer escapades llargues, curtes, entre setmana…quan vols i pel que necessitis!!
Aquest cop, en ple mes de febrer, havíem de donar suport al trasllat de pis de la meva filla i la seva parella a Castelló d’Empúries, un lloc privilegiat i a prop del mar, així que ens hem organitzat la mar de bé.
Hem pujat amb la furgo i les bicicletes un dia abans del moment pactat pel trasllat…i ha resultat un dia ben bonic.
Hem aparcat la furgo al pàrquing lliure que hi ha al final del carrer del Pont de Castelló d’Empúries, just a tocar de la via ciclable que voreja la Muga i allà hem començat la ruta, pel costat esquerre del riu.
La Muga estava preciosa, neta, molt ben cuidada
Hem arribat fins Empuriabrava i hem fet un petit tomb per aquesta immensa ciutat-urbanització, mig francesa i mig alemanya que son els dos idiomes que més hem sentit en la gent que hi passejava.
Iniciem camí de tornada, primer pel mateix camí, però en arribar a un pont de fusta, el creuem a l’esquerra i ens dirigim cap al Cortalet, que es el Centre d’Informació dels Aiguamolls de l’Empordà. Ha resultat màgica la contemplació d’ocells i de nius de cigonyes en aquesta època de l’any.
Des d’allà mateix i per uns camins de terra que estaven molt ben indicats hem començat a anar fins a la furgo. A mig camí ens hem trobat l’ermita de Sant Antoni on hem fet una paradeta.
Des d’allà ja hem tornat fins a Castelló. Allà hem fet una volta pels carrerons amb regust medieval fins arribar a la Basílica de Santa Maria, coneguda també com a Catedral de l’Empordà.
Després hem parat a la Taverna de les Cols a fer un mos i recuperar forces i ja hem tornat cap a la furgo.
Potser, en total, hem fet només 25 kms. amb la bici, però hem gaudit d’un sol i uns paisatges esplèndids.
La resta de la tarda l’hem dedicat a trepitjar les cales properes. Tot creuant Roses i desviant-nos a l’esquerra hem gaudit de la cala Calitjàs, la Montjoi, el Cap Norfeu…que es veien magnífiques amb la llum del sol de tarda, el Pirineus nevats al fons i el mar en calma.
Al final hem triat la Cala Júncols per passar-hi la nit.
Abans però hem donat un passeig per la platja deserta, vorejada de roques on les vaques pastaven fent equilibris. També ens hem trobat una mustela poc amigable i hem contemplat com s’anava amagant el sol.
Hem gaudit del nostre sopar sota els estels amb una bona copa de vi i hem tingut una nit molt tranquil·la.
Ens despertem ben d’hora i, desprès de l’esmorzar, hem tornat a recòrrer la cala per a acomiadar-nos i permetre que la tranquil·litat se’ns impregni bé.
Tornem cap a Castelló on ens espera un dia de trasllat de caixes, de mobles, etc…, serà un dia amb altra tipus d’emocions i en família, però ens ha permet descobrir en viu i en directe la gran capacitat d’aquesta furgo.
Ha estat un parell de dies fantàstics i ben aprofitats.
Nosaltres i la furgo 