Ens vam acomiadar de la nostra furgo amb la tornada obligatòria des d’Andalusia a causa del Covid-19 per a tancar-nos a casa a passar la quarantena que ens imposava aquesta pandèmia. Han estat més de 90 dies, tancats primer, i amb un munt de restriccions després, però afortunadament tot ha anat bé. L’entorn familiar més proper ha estat bé, la gent més gran es la que ha patit més i alguns han marxat, i fins i tot alguns amics han hagut d’estar hospitalitzats, però sembla que podem respirar això si, … amb la mascareta!
Ha estat dur. Qui ens ho anava a dir…
Durant aquests mesos hem pensat molt en la furgo i en la gent i els llocs que tenim pendents de veure, però esperem que tot vagi arribant.
Un cop hem passat a la fase 3 de la quarantena hem pogut retrobar la furgo i posar-nos en marxa cap a L’ Empordà a veure la família i fer un vol per aquella meravellosa terra.
Divendres 19 de juny
Al matí vam tenir la furgo a punt en un moment. Som ja una màquina ben engreixada i cadascun de nosaltres sabem les tasques que tenim assignades, així que abans del mig dia ens havíem plantat al cap Roig.
Allà mateix, als aparcaments dels Jardins on fan el Festival de Cap Roig, hi ha lloc per aparcar sense problemes i amb les ganes que teníem de banyar-nos ens hem preparat en un moment nosaltres i uns entrepans per baixar a la Cala Estreta que ens agrada tant.
Quan hem començat el camí, un caminaire espontani ens ha explicat que hi havia una cala deserta on només es podia baixar grimpant amb l’ajut d’unes cordes que hi havia instal·lades. Ens ha fet gràcia la idea d’una petita aventura i allà que hem anat.
En el mapa hem vist que es la Cala Massoni i, efectivament, no hi havia ningú perquè l’accés no és fàcil, només unes barquetes que han marxat de seguida.
Hem estat genial: aigua neta, fresca, el primer bany al mar de la temporada….
Després del plaer del bany hem aprofitat la resta de la tarda fent una visita detallada als Jardins de Cap Roig que val molt la pena per la gran quantitat d’espècies que s’hi troben i lo ben cuidat que està tot.
En acabar, hem anat a veure una part de la família cap a Palau-Saverdera tot contemplant pel camí els arrossars de Pals, l’ombra del Castell de Torroella…Tota aquella zona estava repleta d’arbres fruiters protegits amb xarxes per si venen pedregades, ja que les caixes estan a punt per a ser emplenades després de la collita.
Hem sopat a Can Carriot i hem dormit entre oliveres.
Dissabte 20 de juny
Avui hem fet un passeig pels voltants de Castelló d’Empùries fins la llarga i esperada abraçada familiar després de més de 90 dies d’enyorar-nos. El dinar magnífic i una llarga sobretaula que hem gaudit. A la tarda i per fer baixar el dinar hem fet un llarg passeig per un Roses i una Ampuriabrava sense gent cosa que és absolutament inusual. Pensem que potser és perquè encara queda una mica de por al contagi?. De fet és el primer cap de setmana que es pot sortir sense restriccions. Anirem veient com evoluciona. Segona nit entre oliveres.
Diumenge 21 de juny
Llevar-se veient el mar i només sentint els ocells, no te preu. Fins i tot el te està més bo.
Avui hem anat a visitar les runes greco-romanes de d’Empùries que feia molts anys que havíem vist.
Per arribar hem passat pel poble de Sant Pere Pescador creuant el pont del riu Ter que anava molt ple i pausat, ja ben a prop del seu delta. Avui si que hem detectat mes gent que potser anava a passar el dia a les platges.
La visita no ens ha decebut gens i, a més, fins al 28 de juny és gratuita. Estan molt ben conservades les restes i una ruta guiada per codis QR ens ha anat explicant detalladament cada cosa. Un plaer.
Hem arribat a temps a l’altre dinar familiar: aquest cap de setmana ha estat ple de converses i d’abraçades per a compensar els 90 dies de quarantena…ens hem posat al dia!!!
Desprès ja a descansar a les oliveres…però aquesta nit amb molta tramuntana. Deu n’hi do les ventades!!
Dilluns 22 de Juny
Avui decidim anar cap a la muntanya i fem camí cap a Llers, Terrades, Sant Llorens de la Muga amb el riu molt crescut gràcies a les pluges d’aquesta primavera que ho ha deixat tot ben verd. Passem per Albanya que és una zona de cirerers i anem cap a la base del Bassegoda i Lliurona.
El camí que hi porta al principi és una carretera de corbes però acaba en un camí de carro que Deu n’hi do!. La furgo s’ha portat molt bé.
Malgrat tot, trobem un lloc magnífic a la cruïlla de camins Lliurona – Sant Martí Saserres i allà fem estada en un racó immillorable. Tot això ja és Alta Garrotxa.
Abans de dinar, fem una excursió a peu, seguint el camí de Lliurona cap a Besalú, (Wikiloc: Lliurona) des d’on podem veure el Bassegoda entre mig dels arbres que ens rodegen. Fem una mica de gana i tornem a dinar a la furgo.
Dinar al camp (Lliurona) 
Bassegoda
Tornar cap a casa és lo que fa més mandra. Ens quedaríem donant voltes per aquestes muntanyes, però estem contents d’haver recuperat la relació amb la família després de tants de dies, la relació amb la furgo i el contacte amb la natura.
Esperem que el virus deixi tranquil a tothom i tots puguem fer realitat els nostres somnis viatgers.
Nosaltres i la furgo 