2021-4 de la Noguera a la Conca

Ens hem recorregut bona part de les dues comarques!!

Dijous 1 d’abril

Ficats de ple en la 3a onada de la pandèmia, hem anat passant els dies respectant els consells de les autoritats sanitàries i polítiques.

Ja ens han posat la primera dosi de la vacuna AstraZeneca a tots dos i, tot i seguint amb allò de la “distància, mans, mascareta”, ens sentim una mica més protegits, motiu pel qual ens decidim a fer una escapada discreta a una zona bastant deshabitada i sense turisme de la comarca de la Noguera primer, i cap a la Conca de Barberà desprès.

De fet, és la primera vegada que passem uns dies amb uns altres amics que també tenen furgos. En total som 3 furgos i 6 persones…tal com ens marquen les normatives, i fem cap a Os de Balaguer.

Ens trobem dijous a la tarda a l’aparcament que els nostres amics han trobat per l’aplicació Park4night i que està a les afores del poble. És una bona esplanada entre unes pistes de pàdel, el poliesportiu del poble i lo que desprès descobriríem que era la foneria on es feien les campanes. Ha estat una nit molt tranquil·la i silenciosa.

Divendres 2 d’abril

Avui tenim una ruta cultural reservada amb un guia que ens mostrarà la zona. Hem quedat amb el guia a les 10h., es a dir que ens dona temps de sobra per anar a la Xocolateria Alemany a agafar provisions dolces que ens duraran aquests dies. És una botiga bonica amb productes de moltíssima qualitat i presentats en unes capses pintades precioses. El torrons i xocolates estan fets principalment gràcies a la mel que recullen de la zona i que també han d’importar per poder garantir la seva producció. Val la pena la visita…i els productes!

En Raúl, el guia, ens acompanya a visitar la Cova dels Vilars i algunes coses més. A la cova, s’hi accedeix bé amb cotxe fins la zona d’aparcament i des d’allà cal caminar una mica fins arribar a la cova. Es tracta d’una balma (que ara està protegida per un tancat de ferro), on s’ha trobat un conjunt de 29 figures i símbols fets provablement durant l’Edat de Bronze.

• 

• 

Sempre m’impressiona trobar vestigis reals d’homes i dones de  temps tan antics.

Després d’aquesta troballa, en Raúl ens porta fins al Castell d’Os de Balaguer que està al cim del poble, des d’on es veu la vall del riu Farfanya i on podem intuir també la balma de les pintures rupestres que acabem de veure.

Aquest castell és d’origen àrab però, amb el pas dels anys i moltes batalles i conquestes. va acabar sent part de l’herència de Jaume II d’Urgell a la seva germana Elionor d’Antequera. Ho comento perquè en dies posteriors ens va sortir de nou el nom d’aquesta Elionor en un altre indret que comentaré. No sempre els casaments son per amor i es veu que el marit de la Elionor (Ferran d’Antequera) es va quedar amb tots els seus bens i la va deixar sense res. Però aquesta història continua en un altre lloc…

Aquest castell te restes d’una restauració gòtica, però estava molt malmès quan, amb diners del Fons Social Europeu, es va restaurar i van afegir sales polivalents (destinades a exposicions) i el Museu de les campanes de Catalunya.

Aquí si que hem gaudit com a nens. Tenen campanes de diferents mides i gruixos i en Raúl ens ha ensenyat com tocar-les, silenciar-les i fins i tot hem fet un mini-concert.

M’ha resultat molt curiós el llibre gegant que tenen on expliquen els diferents tipus de tocs de campana per avisar als habitants del poble en cas d’incendi, per notificar un casament, una defunció, etc… perquè abans no hi havia whatsapp!.

Ens ha explicat també que, a l’indret proper on tenim les caravanes hi ha un tancat on fonen el metall i donen la forma a les noves campanes que els encarreguen.

Després hem anat a dinar al restaurant del Monestir de les Avellanes on han habilitat una gran carpa per a respectar la distància entre taules. Hem dinat més que be i després hem pogut fer un passeig per l’entorn, pujar l’escala de Jacob i vèncer la necessitat d’una migdiada.

Tornem a Os de Balaguer i fem una petita ruta seguint el riu Farfanya per un camí infinitament verd i on només se sent el piular dels ocells.

Arribem ja fosc a les furgos i ningú te ganes de sopar, així que remullem les xocolates amb cava i a dormir

Dissabte, 3 d’abril

El pla que tenim per avui és que uns anem d’excursió i uns altres amb bici, així que cal agafar forces.

No ens resistim a l’esmorzar típic a Cal Ros, coneguts per als seus entrepans de truita de tonyina.

Després, (davant de la Font de Sampitot), anem al Forn Xavier que és una mena de cafeteria i botiga de tot una mica, on comprem coques de postres i botifarres a l’obrador. Avui tindrem dinar comunitari.

L’excursió que hem fet ha estat a l’ermita de Mare de Deu d’Aguilar, amb un dia esplèndid i amb un final refrescant als antics safarejos d’Os de Balaguer.

• 

• 

Els ciclistes han tornat cansats perquè han pujat fins a Los Picons, cosa que  te la seva dificultat

El dinar ha estat comunitari i genial, amb les coques de postres i una  tarda de relax, conversa i lectura. Ja cap al tard, decidim entre tots els plans per demà, i fem un mos abans d’anar a dormir

Diumenge, 4 d’abril

Avui a les 9h ja estem esmorzats i a punt per anar cap a Tartareu.

Fem la volta a la localitat, meravellosament buida de gent, i anem cap al Centre de Dinamització sobre el Patrimoni històric, natural i rural de la zona, que ens mostra a la primera planta innombrables troballes de diferents tipus de fòssils i de restes de dinosaures en aquesta zona. És ben curiós. A la segona i tercera planta hi ha vestigis de la història recent del poble: l’arribada de l’aigua, per exemple, els efectes de la guerra, les escoles, etc.  

Acabem d’admirar el paisatge des del castell i l’església de Sant Miquel.

Avui hem aparcat en un ampli solar que hi ha prop del cementiri (sempre és un lloc tranquil i sense gent) i fem un dinar compartit a l’ombra.

A la tarda recorrem els voltants del poble i anem a descansar aviat.

Dilluns, 5 d’abril

Avui hem fet una bona ruta a peu sota un sol de justícia i un cel sense núvols. Anem primer a la Font de la Mora, on ens refresquem una estona i seguim, amb una forta pujada, fins a la Cova de Joan d’Os.   Aquí alguns ens hem animat a entrar amb els frontals, però m’ha durat poc la valentia perquè he girat cua i he sortit per cames a la que he vist el primer rat-penat penjant tan feliç…no l’he volgut molestar… En sortir hem anat cap a la Cova Patxarro i hem tornat cap a la Font de la Mora per un camí alternatiu que passava per una zona de eixams i un petit refugi.

• 

• 

La tornada fins a les furgos se’ns ha fet llarga i hem acabat cansats bàsicament pel sol que ens queia a sobre i l’alta temperatura que no ens esperàvem en aquestes dates. Aqui a l’estiu ha de fer una calor irresistible.

Dinem al poblet Les Avellanes i després ens acomiadem de la Lurdes i en Xavi que demà treballen.

La resta, seguim fins a  Santa Linya i aprofitem la llum que ens queda per anar primer al mirador i desprès baixar fins a la Cova Gran que és realment impressionant. És una balma immensa que podria acollir i guarir molta gent de les inclemències del temps. Encara estan excavant i, de moment,  només hi ha senyalats alguns gravats a la pedra possiblement d’origen paleolític.

• 

• 

Si observeu la segona foto, a la part inferior esquerra de la cova, veureu l’alçada dels nostres companys que ens fan idea de les dimensions de la baula.

L’ús que se li dona actualment és el d’entrenament d’escalada, amb unes 50 vies obertes de gran dificultat.

Nosaltres passem la nit a l’aparcament de la Cova, que hem vist que està permès, sense més companyia que nosaltres mateixos, las restes arqueològiques i una mica de vi i xocolata que ens acabem per celebrar aquests dies fantàstics.

Dimarts, 6 d’abril

Al mati, ens dona un bon sol i, després d’esmorzar ens acomiadem de la Cova Gran i dels amics. Ells marxen però nosaltres aprofitarem encara us dies més.

Posem direcció (per camins 4×4) a l’Embassament de Canelles, impressionantment gran. És una presa que separa Catalunya  d’Aragó i recull l’aigua de la Noguera Ribagorçana. Està prohibit el pas per unes obres que porten dos anys en marxa, suposadament, ja que estan completament aturades.

La presa en si mateixa és altíssima. Es parla de 150 m. d’alçada i es considerava en el seu moment la més alta d’Espanya.

Amb el dia que fa, l’aigua és veu d’un blau immens.

Seguim ruta 4×4 cap al Monestir de Santa Maria de Vallverd. El camí fins a arribar-hi no ha estat fàcil, (camí estret i desnivells) tot i que la furgo es porta molt bé, però arribar a aquest indret ha compensat totes les dificultats.

És una petita joia de la qual només queden 3 absis però la situació forma part de la seva bellesa, amb l’embassament de Sta. Anna al fons Los Picons a l’esquena i la serra de Montdeví que completa l’escena.

És un paratge solitari i màgic.

Des d’aquí podem veure Los Picons des d’una altra perspectiva.

Han estat uns dies estupends per a recordar la natura, el bon humor i l’amistat compartida. Repetirem.

Però nosaltres seguim perquè ara comença la segona part del viatge.

Aquesta setmana estarem un dies més amb uns altres amics que s’estan a una casa a Rocafort de Queralt dins del programa Home Exchange. Aquest cop utilitzarem la furgo per desplaçar-nos i la resta, ho farem a la casa amb els nostres amics.

Així que posem direcció a Rocafort, però primer parem a Balaguer a dinar i a visitar una mica la localitat.

La veritat és que m’ha sorprès la quantitat d’immigració que hem trobat al casc antic, tant població musulmana com gitana però ben establerts.

Hem pujat fins dalt a l’església de Santa Maria, al costat del castell Formós que, de fet és un recinte emmurallat  que ofereix una vista magnifica del conjunt de la ciutat, des d’on podem veure un munt de cigonyes als campanars.

De camí cap a Rocafort passem per Torrons Roig que ens han recomanat molt per la seva qualitat, però estava tancat, així que hem anat a Torrons Agramunt. Quines coses més bones! Tindrem postres dolços també aquests dies.  
I arribem al poblet de Rocafort. La casa (per fora) sembla talment que estiguem dins un castell medieval per la forma de les finestres, però és còmoda i confortable.

Com que ja és el final de la tarda,  aprofitem per anar a Sarral que és el poblet del costat (una mica més gran) i on hi ha un supermercat on trobem de tot per aquests dies. Desprès de deixar-ho tot a casa,  fem una  visita pel poble descobrint coses ben curioses: la casona de l’indià, un gran edifici restaurat on concentren els serveis de salut i administratius, un castell… i un guia espontani amic dels gats que ens ha fet riure una estona. No hi falta de res.  

Dimecres 7 d’abril

Avui hem canviat de comarca i de província.

Al matí ens sorprèn un dia molt fred fins que puja el sol. Fem una  visita detallada als poblets del voltant que tenen un gran encant:

Conesa, murallat i amb casc jueu i on podem veure encara els efectes de la rierada de 2014 i tot un seguit de cases de diferents oficis i  feines.

Segura que potser no és tan espectacular però ens sorprèn amb una Escola de l’Art de Viure.

Vallfogona de Riucorb amb el seu balneari, encara en actiu.

Guimerà és un poblet que està enfilat a la muntanya, antigament emmurallat i que te un regust medieval. De fet, és aquí on es van començar a fer les fires medievals amb parades d’artesans i d’oficis antics que desprès es van expandir per a tota Catalunya. Te també el seu castell en reconstrucció.

Ens arribem fins a l’ermita de Santa Maria de Bovera des d’on podem veure una magnífica vista panoràmica de la zona.

De fet, no ens trobem a ningú per enlloc.

Passem per Albió i Llorac i ens parem a Santa Coloma de Farnés a dinar a l’emblemàtic Hostal El Colomí, uns bons plats de cuina catalana.

I, per a fer-ho baixar, fem una volta per la zona medieval i jueva i ens arribem fins a les Fonts de les Canelles,  naixement del riu Gaià i els  safarejos.

Ja emprenent el camí de tornada passem per Pontils i ens aturem a veure de prop l’església de Santa Perpetua de Gaià,  penjada i enderrocada, en un indret molt especial, prop de la torre de castell.

Dijous, 8 d’abril

Avui anem d’excursió a Sant Miquel de Montclar, amb un dia ben gris  que hem aprofitat també per a fer una bona recollida de romaní i farigola florida.

Un cop a dalt de l’ermita hem jugat a trobar la petjada del cavall…i l’hem trobada!! 

Un cop a casa, hem dinat amb un pim-pam una excel·lent carn de bé a la planxa. I és que, entre tots, és un moment.

Curiositat: quan ja estàvem amb la tertúlia del cafè, ha passat un cotxe amb un fort altaveu (impossible no sentir “el saltiró de la cardina” a 3.000 decibels) que convidava a comprar peix “al camió” a la plaça i, és clar, allà que hem anat. Avui, peix per sopar!!!

Hem completat el dia amb una ruta a peu que ha resultat especial: excursió a l’ermita de Sant Joan que està excavada a una immensa  roca i, des d’on es pot gaudir d’una vista espectacular de la zona.

• 

• 

Aquesta ermita te una història especial que ens enllaça amb la Eleonor d’Antequera que comenta els primers dies de ruta per Os de Balaguer.

Com us deia, el marit, Ferran d’Antequera, es va quedar amb totes les possessions de la Eleonor i ella, sense res, amb una ma davant i un altre al darrera i amb por de que no la liquidessin, què va fer? doncs li va agafar una vena mística molt oportuna i se’n va anar a viure a la cova de Sant Joan, a fer d’ermitana, sense res ni ningú…i així va estar durant molts i molts anys.

Ara és una petita capella i està també habilitat per a fer de refugi amb llar de foc i unes estances molt senzilles, tot i que hi ha una associació que en te cura. 

El camí de tornada pel bosc és fantàstic.

Baixem en direcció Montblanc per una pista que forma part del Camí del Cister (GR 175) i per una drecera que travessa diverses parets de pedra seca amb graons. És ben curiós i un clar símbol de la feina manual que poc a poc anem perdent, fins i tot els conreus que es veuen abandonats.

En arribar a Montblanc, visitem el centre històric i ens acostem a la pastisseria Viñas que està considerada una de les 50 millors pastisseries de Catalunya, i no m’estranya gens perquè son molt originals en les seves creacions, des de dracs gegants i roses de xocolata, pastissos de dissenys molt elegants, a tomàquets i fuets, tot fet amb xocolata!!!

No ens podem resistir i comprem uns talls de xocolata negra amb cítrics i avellanes i un altre de xocolata blanca amb formatge roquefort i nous. Deliciosos!!!

Arribem cansats a casa però molt satisfets per tot el que hem compartit. Per sopar ens esperen un peix i un vi blanc ben fred…i uns bunyols de postres de Can Viñas.

Divendres, 9 d’abril

Avui toca recollir-ho tot, fer la neteja i el comiat a la casa.

Els hem deixat als propietaris un regalet dolç com agraïment dels moments que hem passat aquí…fins hi tot les pallisses al “futbolin” que ens han donat els homes!!!

Però abans d’acomiadar-nos del poble completament, encara entrem a les Caves Domenys (Domenis Wine) que estan al poble mateix de Rocafort de Queralt. Estan ubicades dins d’unes naus del Celler de la Societat Agrícola del poble, dins un edifici modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell. S’han recuperat gràcies al Programa de la Generalitat de Cellers Cooperatius, per tal de protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural que representen.

Nosaltres hem col·laborat comprant unes ampolles de cava.

• 

• 

I anem tornant, però al nostre ritme, gaudint fins al darer moment de cada cosa, i encara ens aturem a Montbrió de la Marca on hi havia una casa de turisme rural que el grup de ciclistes recordaven encara amb nostàlgia, però que ara ja està tancada. Un veí del poble amb el que hem estat xerrant una estoneta ens explicava que no havien pogut superar la crisi Covid.

A Sarral passegem i gaudim del carrer mes estret de Catalunya i de ben segur que ho és, perquè dos persones no hi passen alhora!!

I com que se’ns ha fet l’hora de dinar, parem a Blancafort un llogaret petit on ens han recomanat un petit restaurant que fan unes tapes molt originals, elaborades i boníssimes. Es diu Restaurant  l’Arravaló, un lloc per a no oblidar-lo.

És recomanable al 100%.

I ja, com a guinda del pastís, hem fet una aturada a L’Espluga de Francolí.

Segurament hi havia passat mil cops, però mai m’hi havia aturat a admirar-ho amb deteniment.

• 

Primer la font on neix el riu i desprès fem la visita guiada a  la cova, que ha resultat ser una de les cavitats més llargues del mon formada per conglomerats. Parlen d’aproximadament 3,5 km de llarg i alberga un jaciment arqueològic del Paleolític i Neolític antic i encara no està tota completament explorada.

La visita que fem per dins de la cova explica la formació geològica i el pas de l’ésser humà allà dins. De fet, encara estan fent excavacions i ens expliquen que recentment han trobat restes de gravats d’animals.

Està molt ben muntat i, inclús al sortir a l’exterior tenen una reproducció de lo que serien les primeres cases refugi construïdes per l’home més enllà de l’ús de les coves.

Desprès de tants de dies preocupats per la pandèmia (ja portem un any sencer que es diu aviat!)  i amb la mobilitat limitada, haver pogut fer aquesta escapada ha estat un plaer per lo que hem pogut veure, gaudir, caminar…i per les persones amb les que ho hem pogut compartir.

Aquests dies son una constatació de la riquesa patrimonial de Catalunya, tant pel que fa a les troballes arqueològiques, com l’arquitectura, els castells i sobre tot la natura que ho envolta.

Probablement ens tornin a confinar desprès d’aquesta setmana santa perquè el “bitxo” cedeix molt lentament, però esperem que, un cop vacunats, ben aviat puguem tornar a la normalitat de sempre i poder gaudir dels llocs, dels amics…i de la furgo!!!