2025 Ruta de la Seda (2)

10-11 de març 

Tal com teníem previst, hem anat des de Barcelona a Civitavechia en vaixell i després hem conduït fins a Bríndisi, amb una petita sorpresa: l’autopista està tancada per obres des de Grottaminarda a Candela i no et donen mes explicacions ni indicadors de com sortir d’aquí. A Google maps tampoc hi ha cap avís i inclús a la rotonda immediata hi ha 3 camioners discutint per on anar. La qüestió és que la ruta que ens treu de l’embolic és una carretera de muntanya, espantosa i estreta, sort que son les 2h de la matinada i no hem trobat a ningú. Un cop retrobem l’autopista hem acabat dormint en una benzinera molt tranquil·la. Eren les 4h i no teníem ganes de buscar res mes, només volíem dormir. 

12 de març 

Des d’aquí, un altre dia i un altre vaixell ens ha portat a Igumenitsa on fem nit a la mateixa ciutat. 

Ara ja no hem d’agafar cap vaixell mes, el ritme, doncs, serà mes tranquil. 

13 de març 

Ja conduint la nostra Kalma, fem una parada a Ioanina per recordar altres temps  i cap a Tesalonika per la deserta autopista A-2 E-90. Uns kilòmetres abans d’arribar hi ha unes plantacions de presseguers tots florits. Es preciós de veure les extensions de color rosa a banda i banda de l’autopista. 

I sort que de Tesalonika ja en teníem molts bons records d’un altre viatge anterior perquè avui l’hem trobada impossible per circular i per trobar llocs per aparcar aixíi que, al final, hem acabat marxant a la vora del llac Koronia, un lloc molt agradable i silenciós, només altres 3 furgos i la lluna plena 

14 de març

El despertar ha estat molt agradable en aquest paisatge i posem direcció a la frontera de Ipsala. 

I ja som a dins! 

La duana és immensa i sobredimensionada però amb un personal molt agradable i facilitador. Hem fet aquí mateix la carta verda.  

Al centre comercial del costat, la botiga de mòbils estava tancada, així que hem anat fent via fins a Tekirdag i oh, sorpresa! Les targes de mòbil per turistes son caríssimes: 40€ cada una! Si ets turc la targeta pot costar al voltant de uns 10€, però ja tenim connexió i mapes. 

Hem entrat en el immens Instambul, una megaciutat en la que ens hem bellugat bé i hem anat a l’àrea de caravanes Fatih Yenikapi park 

15 de març

Avui hem fet una passejada per ambientar-nos en Istambul i, tot passejant, hem visitat:

• El gran basar que està molt enfocat al turisme inclús amb botigues de marques 
• El basar egipci 
• El basar de les espècies 
• El mercat de les dones genial per veure la vida quotidiana de la gent. 
• La mesquita de Soliman amb la seu de la Universitat
• La Mesquita Fatih 
• La Mesquita de Yavuz Selim.
• Un gran aqüeducte 

És una ciutat agradable però molt gran i hem acabat cansats, però res que no solucioni una dutxa calenta. 

16 de març 

Avui hem agafat un free tour que ens ha explicat molt bé la part mes típica i turística. La informació que poso a continuació és la que ens ha donat el guia, tot i que algunes dades ens fan dubtar força:

Diu: Istambul te uns 15 milions d’habitants procedents de 47 països diferents. Malgrat tenir un 150% d’inflació en aquest moment, es una ciutat bastant segura gràcies a la quantitat de càmeres que estan autoritzades i que revisa la policia. 

• La Mezquita Blava dedicada a la pau i construïda sobre els seients del que va ser l’ Hipòdrom Romà de Constantinopla. L’única que te sis minarets.
• La Basílica de Santa Sofía feta pels ortodoxes en honor a la saviesa. Aquí vivia el patriarca però mes tard la van transformar en mesquita. 
• El Palau de Topkapi residencia dels reis otomans fins la revolució d’Ataturk 
• La Cisterna Basílica.
• El Obelisc de Tutmosis III va ser un dels  obeliscs amb els que estava decorat el centre de l’hipòdrom  a lo llarg. 

Altres coses que ens ha comentat son que a Istambul hi conviuen amb pau els cristians ortodoxes (grecs i armenis) amb la comunitat musulmana, tot i que diu que d’aquests últims, el 80% son laics no practicants. E si non è vero, è ben trovato, ja que hem trobat moltes dones de negre absolut.

Després de dinar hem agafat un vaixell cap a l’estret del Bòsfor que separa Àsia d’Europa i fa que el mar Negre s’obri al Mar de Màrmara i, després,  a la mar Mediterrània. 

Hem recorregut uns 6 km per la part de les aigües dolces i després uns  16 kms. pel Bòsfor fins a l’illa de la Torre de la donzella. Des d’aquí es veu tot el perfil de la banya d’or i, al capvespre, l’Istambul il·luminat.

Estem al barri d’Uskudar, a la part d’Àsia i és un barri mes popular i sense tant de turisme. Molt agradable. Visitem 2 mesquites i la zona de passeig on tothom es fa fotos a la Torre de la Donzella que surt a les telenovel·les turques.

Hem tornat amb el bus-vaixell veient les llums de la ciutat i les diferents frases del Coran que, fetes amb llums, pengen dels minarets. 

17 de març

Avui hem anat a veure bé per dins la meravellosa Mesquita Blava. En sortir hem vist molta policia protegint l’enderrocament de les casetes de fusta de colors foto que ens van enamorar ahir. Ens diuen que eren il·legals.

Entrem a veure la Cisterna Basílica, impressionant amb les seves mes de 300 columnes i la zona del Topkapi 

Volíem provar el Metro i és una mica caòtic, com la ciutat en si mateixa, però hem arribat on volíem, a veure els mosaics i el frescos en l’edifici de l’església catòlica de San Salvador de Chora, ara mesquita. No ens han decebut.  

De tornada hem coincidit amb una gran quantitat de gent al carrer  (com si sortís tothom de cop de veure el Barça!), anaven en la mateixa direcció i era cap a l’estació de autobusos!! I es que aquí viuen 15 milions de persones! 

18 de març

Anem cap a Sirkeci (dins Istambul) a agafar el ferry que ens portarà a Harem. És econòmic i ens estalvia un bon tros de carretera. Foto  tot i així ens ha costat sortir d’Istambul a causa del trànsit. 

Anem cap a Bursa.

En arribar ens trobem una ciutat sorollosa pel tràfec dels cotxes però ens posem en un parc vigilat. 

Es veu que aquí va néixer el döner kebab, així que caldrà tastar-los. 

Hem tingut una bona tempesta amb baixada forta de temperatura però cap al tard, quan para la pluja, hem sortit cap al centre històric on hem conegut a la Mendy, una traductora de turc a l’anglès, que ens ha mostrat el centre i ens ha convidat a un te. Molt peculiar ella.  Demà ja sabem cap a on hem d’anar.

19 de març 

Bursa és una ciutat Patrimoni Mundial de la Unesco perquè està construïda envoltada de mesquites, mausoleus i monuments de l’etapa otomana. 

Hem començat per Osmangazi, la ciutadella on es troba la Torre del Rellotge i les Tombes dels sultans Osman i Orhan. Aquí hem conegut un senyor que ens ha convidat a entrar-hi i que ha resultat ser l’imam qui, un cop dins, s’ha posat a cantar uns versos del Coràn. 

Sortint, la sorpresa ha estat que estava nevant!!

Anem cap a la immensa àrea del Bazar, dividit en diferents zones segons el producte venut. Ens ha sorprès la seva dimensió, la varietat de productes i ens ha donat la oportunitat de veure con viuen realment els habitants de la ciutat. 

Una altra cosa curiosa es la quantitat de botigues dedicades a ostentosíssims vestits de núvia. De pel·lícula! 

Amb un fred que pela, anem cap a Ulu Cami (mesquita amb 20 cúpules), passegem pel basar dels miralls i el basar de la seda. Visitem també la Yesil Cami mesquita amb un interior de rajola verda impressionant amb l’edifici del costat que és la Yesil Turbe, el mausoleu d’un altre sultà otomà.  

Entremig ens ha donat temps de menjar un deliciós kebab amb mantega i iogurt al restaurant Iskander, un lloc típic en la ciutat que s’atribueix l’invent d’aquest plat tan saboròs. 

20 de març 

Avui posem direcció a l’estret de Dardanelos per la D-200

Hem començat a veure uns preus mes baixos a les benzineres amb un rètol divertit que posa “motorin”…ens ha fet gràcia el diminutiu que en realitat vol dir Dièsel. 

Hem vorejat el mar de Màrmara que connecta amb el Mediterrani per l’Estret de Dardanelos que hem travessat per un pont magnífic (amb un bon peatge de 25€) que ens ha portat a la Península de Galipoli.

Aquesta península va tenir molta importància durant la Primera Guerra Mundial al 1915. Ens hem dirigit a la badia de Anzac on es va produir un desembarcament aliat, al que Mustafa Kamal es va oposar ferotgement amb mals resultats pels aliats i amb moltes baixes humanes pels dos bàndols.  Hi ha una sèrie de cementiris i monuments commemoratius d’aquell fet devant d’ un paisatge mediterrani idíl·lic. El monument britànic al cap Helles te milers de noms que rodegen el monument i la inscripció al terra que ho diu tot: lest we forget, (no sigui cas que ens n’oblidem).