2025 La Ruta de la Seda (10)

KIRGUISTAN

Dia 17 de juny. 

I després de l’aventura de creuar la frontera, ens quedem embadalits davant la catifa verda i les immenses muntanyes que ens reben. És la Cordillera del Pamir.

Intentem localitzar el Lenin però els núvols no ens ho permeten. 

Parem al primer poblet Shary Tay (o una cosa similar) on canviem moneda, posem nova targeta sim i benzina amb el mateix sistema de l’embut i la garrafa. 

La natura aquí és corprenedora.

Anem al següent poblet Shary Maghul on ens quedem a sopar i dormir al pàrquing d’un hostel que és moníssim i son encantadors. Aquí tornem a trobar els trets mongols i els barrets elegants. Ens ha fet molta gracia el nen de la casa (4 anys escassos) que ha saludat molt formalment al Miquel donant-li la ma i acotant el cap a modo de benvinguda. 

Dia 18 de juny

Anem cap al llac Tulpar khul  però durant la ruta veiem tota la Cordillera del Pamir i el pic Lenin de mes de 7.134 m. Fa un dia esplèndid sense ni un núvol.

El camí fins al llac és exuberant, verdíssim, i quan arribem a l’explanada del llac ens enamorem del paisatge. El Lenin ens vigila, podem veure des d’aquí el camp base on es preparen els alpinistes para l’ascensió. Fa uns quants anys aquí estava un grup d’amics nostres preparats per a pujar. 

Hem fet una excursió a peu fins al mirador del pic i després hem reposat al sol en aquesta esplanada amb iurtes i ramats amb pastors a cavall. Ara és gairebé estiu i les famílies nòmades tenen aquí muntades les seves iurtes. Quan arribi l’hivern desmuntaran la iurta i es traslladaran als pobles propers.

Algunes iurtes son per a ús dels turistes i tenen plaques solars i WC a l’exterior.  

Hem descansat veient milions d’estels. 

Dia 19 de juny

Deixem aquest paradís amb certa recança i posem direcció a Osh mirant pel retrovisor per anar-nos acomiadant d’aquesta muntanya tan especial. 

De camí de tornada hem de passar un altre cop per Shary Maghul i és dia de mercat. Aprofitem per comprar fruita i embadalir-nos amb tot el que venen. Tot és color.

De camí a Osh fem un altre port i anem seguint el riu Gulcha i poc a poc la verdor de les muntanyes dona pas a la terra roja que ens trobem en abundància a la carretera com a conseqüència d’una esllavissada. Poc a poc les iurtes han anat desapareixent del paisatge.

Els que tornen a aparèixer son els camions xinesos ja que la frontera xinesa, igual que quan estàvem a Tadjikistan, està a tocar. Fins i tot els restaurants de carretera anuncien el menjar en xinès. La temperatura també ha fet un salt dels 9 graus que teníem a la base del Lenin, als 34 aquí a prop d’Osh 

Osh és la segona ciutat de Kirguistan amb uns 300.000 habitants. 

En aquesta ciutat acaba (o comença) la Pamir Highway i aquest fet és un dels seus atractius. De fet és un punt d’arribada de turisme ja que estem a pocs quilòmetres de la frontera xinesa o de la vall de Fergana que vam visitar a Uzbekistan, que és compartida amb els tres països (Uzbekistan, Tadjikistan i Kisguistan) i font de no poques tensions.

Osh va ser un nucli comercial important a la Ruta de la Seda fins que els mongols la van destruir completament per a ressorgir segles mes tard. El 44% de la població és uzbeka i l’idioma mes parlat és el rus. 

Al mig de la ciutat, curiosament, hi ha una muntanya ben visible que es diu Sulaiman que és un centre religiós visitat per Mahoma, amb coves per a la meditació, mesquita, etc. 

Hem anat al Super Globo (un de gairebé europeu que ens han recomanat al hostel) i de camí, sorpresa! Ens trobem al noi alemany que van deixar sol a la frontera perquè el seu permís estava equivocat. Ens hem alegrat els 3 com si fóssim de família!!! S’ha fet inclús una foto amb nosaltres i ens ha explicat el fred que va passar aquella nit! 

Dia 20 de juny 

Avui hem anat a passejar pel Jayma basar, diuen que un dels mes grans d’Àsia i crec que no exageren. És immens i pots trobar el que vulguis, des de uns mitjons a boles de formatge agre, un trencanous o llet de iac. Crec que els únics turistes érem nosaltres.

Ens sorprèn, sobre tot, que els làctics els venen sota un sol de justícia sense cap mena de condició higiènica. Ells estan acostumats però nosaltres no. 

En Miquel ha tastat una mena de cervesa que preparen. És com una gasosa (òbviament sense alcohol) que es beuen amb delit.

La gent és molt amable i ens pregunten, per l’aspecte, si som russos o americans. Quan els parlem d’Espanya se’ns queden mirant com si no ho poguessin creure; també hi ha gent que ens demana fotos, i un noi que m’ha donat un cop amb una caixa sense voler, al cap de poc ha tornat amb un paquet de magdalenes per demanar-me disculpes. 

I ja hem posat direcció als llacs. Avui ens toca estona de carretera. 

Podem dir, però, que avui, formalment, hem acabat la Pamir Highway! Hem fet tot el tram des de Dushambe  fins a Osh. M’inspirava molt de respecte i hem patit alguna que altre estona, però l’hem gaudit molt: els poblets, els assentaments, les carreteres (carreteres?), les aventures i la gent que hem conegut. Tota una experiència en majúscules. 

I hem posat direcció al llac Song-khul, la major part per camí sense asfaltar, però travessant una vall de gran bellesa i, increïble,  al poblet de Jalal-Abad una impressionant instal·lació del FC Barcelona. Al·lucinant. 

El trajecte ha estat llarg (mes de 250 quilòmetres) però hem vist rius, muntanyes verdíssimes, neu i alguna iurta on viuen les famílies nòmades dels pastors. Ha estat curiós veure com esquilaven les ovelles i com una empresa xinesa està començant a fer un túnel per a comunicar aquestes zones tan aïllades.

Finalment hem arribat a Kasarman, en una vall al costat del riu Naryn, on avui descansarem. 

Dia 21 de juny 

Avui acabarem d’arribar al llac  Song-Khul per una bona carretera que va seguint el riu Naryn però que està plena de rocs i pedres que s’han després de la muntanya. Alguns trams inclús estan desviats pels esllavissaments. La ruta passa per un congost ample, rocós i de parets molt verticals que impressionen.

Arribem a Kyzart des d’on s’inicia la ruta de muntanya (off road) que entre mig de camps, ramats i paisatges increïblement verds, ens puja fins als 3.400m d’alçada. Des d’aquí veiem el llac Song khul per primer cop. És molt gran: 18 km llarg i 29 km d’ample (gairebé rodó)  i te diferents campaments de iurtes.

Anem baixant per les roderes marcades a l’herba i no parem de dir “quina meravella” o “que bonic”…

Ens hem situat a una petita platja del propi llac i allà ens hem quedat embadalits pel silenci, l’herba, l’aigua i uns quants ocells. Res mes. Pau.

Hem dormit bressolats per les onades del llac. 

Dia 22 de juny

Ens hem despertat amb pluja fina i això vol dir que ens preparem per marxar.

Ahir el dia assolellat que vam tenir va ser un regal.

Hem fet mitja volta al llac i hem vist molts campaments de iurtes, algunes de turisme, però la majoria habitades per famílies fent vida normal, munyint les eugues, colant la llet… ha estat meravellós. 

Hem baixat per la vall verdíssima (sembla una catifa) i hem posat direcció al llac Issyk khul,  el llac gran, per així dir-ho, i ha començat a caure una tempesta amb molta aigua i molts llamps, alguns que veiem caure davant nostre. I, sobre la marxa, hem adaptat la ruta. Volíem començar la volta al llac pel sud on hi ha mes muntanyes, però donat el mal temps, començarem pel nord, mes turístic, i li donarem temps al temps meteorològic a que millori. 

El llac és immens, sembla un mar de 170 quilòmetres de llarg i 70 d’ample.  Issyk khul vol dir llac calent perquè te una lleugera salinitat i certa activitat termal que fa que no es congeli mai, tot i estar a 1600m. d’ alçada. Al nord es poden intuir les muntanyes de la Cordillera de Kunkey Ala-Too.

El nivell del llac ha anat canviant amb el temps i es diu que hi ha mes de 10 assentaments submergits amb els seus tresors. Està documentat que Tamerlan va establir al llac el campament d’estiu.

La veritat és que el nord del llac, sota la nostra opinió, és bastant lletjot. S’està construint moltíssim i, alhora, destruint l’entorn.

A Cholpon Ata hi ha un hipòdrom immens, d’estètica mes que dubtosa,  on es celebren els Jocs Mundials Nòmades que es fan els anys parells. S’hi instal·len iurtes i diferents serveis durant una setmana, ja que és molt popular.

Trobem un lloc a Korumdu entre arbres prop de la riba del llac on descansarem avui. 

Dia 23 de juny

Avui a casa és la revetlla de Sant Joan i els nostres amics ho celebraran. Nosaltres amb l’esperit i una videotrucada també estarem allà. 

I hem deixat Korumdu, en direcció primer cap a l’est: la vall de Karkyra, i Karakol i després anar a la part sud del llac. 

Avui fa un dia de sol i núvols que esperem que aguanti sense ploure. 

En aquesta direcció el llac és mes salvatge, no està urbanitzat i és mes agrícola. La seva grandària i bellesa llueix molt mes. 

Immigrants russos, al segle 19 van establir petits assentaments i els poblets d’avui conserven noms russos com Semyonovka, Ananyevo, Mikhaylovka…les casetes son baixes i senzilles al voltant de la carretera. 

I hem arribat a l’extrem mes a l’est de la costa nord del llac i hem gaudit del paisatge verd, conreat i amb ramats en direcció a la vall de Karkyra. 

La carretera E-011 és d’una vegetació exuberant amb zones florides,  iurtes i ramats de cavalls. Crec que el paradís es devia semblar una mica a això! 

I en mig de tanta bellesa, una cosa curiosa: què son aquest munt de pedres? 

Doncs és el San Tash i es diu que, quan Tamerlan va fer una de les seves campanyes contra Xina, a cada soldat li feia dur una pedra que dipositaven aquí. En tornar de la batalla, cada soldat havia de recollir una pedra. Al final, les que quedaven, corresponien al número de baixes de l’exèrcit. Un sistema estadístic curiós, oi?. Avui es considera monument funerari.

I, per camí de muntanya, pugem fins a la Vall de Jyrgalan, un paradís dins un altre.

Podríem dir que s’assembla a una zona alpina, rural i amb molt d’encant i aquí passem una nit. Estem a l’extrem Est del llac.

Abans aquest poble vivia de la mina de carbó, però la van tancar i això va suposar una crisi important per a les famílies. Malgrat tot es van organitzar en una cooperativa i ara gestionen habitacions per als turistes, els guanys de les quals, son per a les famílies de la cooperativa.

Aquesta història ens ha agradat i avui dormim en una d’aquestes habitacions. Deixem descansar a la Kalma,  la nostra furgo. 

Abans de dormir comencem a mirar caminades a peu per a fer demà. Estem entre la cascada Kok-Bel o pujar fins al llac Turnaluu-khol. A veure com ens llevem demà i decidim. 

Dia 24 de juny 

Hem decidit fer l’excursió fins al llac Turnaluu-khol i ha estat increïble. Molt bonic el paisatge però amb moltes dificultats amb el track i sense cap senyalització. 

Hem acabat molt cansats i plens de fang però hem gaudit els paisatges, les flors, els ramats.

Després d’una dutxa calenta i un bon sopar tot es recorda mes bonic encara. Ara toca descansar.

Avui dormim a la Mine house, també aquí a Jyrgalan un lloc moderníssim, nou i amb bones instal·lacions  que funciona com alberg d’esquí però hem dormit sols en una habitació molt ben equipada.

Dia 25 de juny 

Ahir sopant hi havia una parella i una nena amb els que vam estar parlant i ens han demanat de portar-los a Karakol. I aquí estem nosaltres, ells tres i un munt de bosses dins la furgo camí de Karakol.

El comiat amb el noi que porta el hostel ha estat molt emotiu. Ha sigut un encant amb nosaltres. 

A Karakol deixem la família i ens posem direcció a AK-Suu on hi ha una sèrie de piscines d’aigua calenta. La veritat és que, amb la calor que fa, no ens ve gens de gust remullar-nos aquí i anem cap a la zona de muntanya que es diu Jeti-Ögüz on hi ha una vall de terra roja que denominen els set braus. 

Boscos, amb una esplanada verda magnifica on… ens hem trobat amb en Jesús. Ja te una mica de raó la meva filla quan diu que la Ruta de la Seda s’assembla una mica al Camí de Sant Jaume! Ens acabem trobant tots en un moment o altre. 

Sovint se m’oblida que encara estem rodejant el llac Issyk-khul, ja que la part sud és molt muntanyosa i tan diferent a la turística del nord que sembla que estiguem en una regió diferent.

Avui descansem aquí davant dels set braus vermells.

Dia 26 de juny 

Ha plogut suaument durant la nit i l’estona d’esmorzar l’hem compartit tranquil·lament amb el Jesús dins la furgo.

Ell s’ha quedat allà amb el seu gos Mollete, que en català seria llunguet!! i nosaltres marxem cap a la Vall del Conte de Fades. 

La carretera voreja el llac Issyk-khul i anem trobant badies i petites platges molt agradables, llàstima que el dia no acompanya per banyar-se i les obres a la carretera tampoc. Creiem que l’estan millorant i ampliant per al turisme creixent dels països propers. 

I hem arribat a la terra roja de la vall del conte de fades. (Skazka canyon)

És impressionant. Amb el llac blau de fons, les formes fantàstiques que l’erosió ha fet a les pedres recorda vagament a la Capadocia però arran de l’Issyk khul. Molt bonic.

I anem vorejant la part sud del llac i també el darrer tram (en direcció Bishkek) està patint una sobre construcció d’hotels, iurtes, bungalous, etc. No vull pensar que serà en 5 anys o potser menys.  

Però encara conserva la part molt verda, agrícola i ramadera vorejada de muntanyes encara nevades que formen part de les Tian Shan Centrals. Kirguistan és preciós.

I acabem la volta complerta al llac amb una bona tempesta! I ja posem direcció a Bishkek la capital del país on ens acomiadarem de Kirguistan per anar cap al nord a fer la part que falta (est de Kazajistan i cap a Mongolia).

Anem seguint el riu Chu entre pluja i pluja. Aquest riu és el que marca la frontera natural amb Kazajistan i es poden veure els filats. 

L’entrada a Bishkek es fa pesada com passa a totes les grans ciutats. Deixem la natura enrere i ens endinsem al brogit de la ciutat.

Dia 27 de juny

El mati i la calor l’hem destinat a descansar en el càmping-casa on estem. A la tarda amb la fresca hem anat a passejar per la ciutat i hem conegut la gran mesquita, el Basar d’Osh (tot i que estem a Bishkek!), la plaça de la Victoria, un munt de parcs amb l’ombra de molts arbres i aigua per tot arreu i ja després a visitar la immensa escultura de Lenin davant del museu d’història. 

La plaça Ala too és com el centre neuràlgic on es troba la gent al voltant de les fonts. 

I per celebrar que demà deixem Kirguistan ens hem donat un premi i hem anat a sopar a una winery… on la carn era tendra!! 

Dia 28 de juny 

Avui ens acomiadem de l’encantadora senyora del càmping i ens posem en marxa amb molta nostàlgia de tenir que deixar aquest país, Kirguistan, que ens ha enamorat completament, on hem trobat de nou els barrets de copa fets de feltre i els contenidors o remolcs que serveixen de casa, magatzem, botiga…, els milers de iurtes, un habitatge molt especial. La quantitat de muntanyes nevades, la Cordillera del Pamir, la Il·lusió d’arribar a Osh havent acabat la famosa Pamir Highway, el pic Lenin, els llacs, les extensions verdes, la vida nòmada, els ramats immensos i els pastors a cavall, les excursions a peu, les valls, els boscos d’avets, els paisatges verges… tot plegat una meravella. No us la perdeu. És… la bellesa!