2025 La ruta de la seda (12)

RÚSSIA 

Dia 9 de juliol 

Ens hem llevat molt d’hora per passar la  frontera de Kazajistan a Rússia amb tranquil·litat i així ha estat. Tot el personal ha estat molt amable, cordial i facilitador amb nosaltres així que… seguim endavant! 

Hem fet, ja en territori rus, l’assegurança i el canvi de moneda i ja ens hem posat en marxa en direcció a Mongòlia.

El paisatge és molt verd amb molt de cultiu en camps immensos de gira-sols, colza i diferents conreus. 

Les carreteres, de moment, son bones. El dièsel és una mica mes car que a Kazajistan però portem els dos dipòsits plens. Anem per la A-322 en direcció a Aleysk, travessant la república  d’Altai per on escurcem bastant la ruta.  

Son mes de 1000 quilometres que hem de fer fins a Tashanta, on està la frontera amb Mongòlia, però el paisatge és preciós, un festival de colors, en unes extensions inabastables.

Hem passat per una vall preciosa, retallant quilòmetres per una altra carretera de muntanya (la 01-K10) amb poblets ramaders vora el riu Meshanka amb casetes de fusta molt senzilles . Ens ha agradat tant que ens hem quedat a fer nit al costar del riu. 

Demà encara ens queda una tirada! 

Dia 10 de juliol

Ens despertem amb boira baixa i 10 graus de temperatura. Un bon canvi… a la baixa,  i comencem a rodar a les 6,30h, a veure a quina hora arribem a la frontera. 

En aquest moment el cotxe acaba de marcar que hem fet 25.000 quilometres. 

Sortim de la vall a la població de Cherga a la carretera P-256, ja en direcció a la frontera.

El paisatge ha canviat. Hem deixat enrere els extensos conreus d’ahir, per travessar boscos emboirats d’avets esquitxats de petites poblacions de casetes de colors. Fem per carretera el pas de muntanya Seminsky i a l’altre banda fa un bon sol.

Hem anat seguint el riu Yarbalik a lo llarg del qual trobem molta gent fent acampada i també construccions de fusta per a vacances amb força gent. Deu ser també la seva temporada alta. 

I arribem a la frontera, on la decepció ha estat majúscula!

Després d’assegurar-nos i mirar-ho tot bé a internet i a la nostra guia Lonely Planet , enlloc ens deia que aquest any estan tancades totes les fronteres amb Mongòlia fins al dia 18, es a dir, hem d’esperar 8 dies!!!! Les festes de Mongòlia son al juliol però son variables cada any i a tot arreu deia que les fronteres eren obertes.

En un primer moment no ens ho podíem creure, després l’oficial de la duana ens ha intentat ajudar. 

Com que aquí a Rússia no esta permès vendre targetes SIM als estrangers, no podíem consultar el traductor ni les carreteres per prendre una decisió. També havíem de canviar mes diners perquè el càlcul l’havíem fet per a dos dies i no per a vuit dies mes i també necessitaríem mes menjar.

L’oficial ens ha indicat un hotel on hi havia wifi allà al costat i el nom d’un poble, mes endavant, on hi havia banc i supermercat. Ha estat molt amable.

I això hem fet, amb la wifi del hotel hem descartat totes les opcions que se’ns acudien i hem decidit que lo millor és buscar un lloc on descansar i avisar a la família. 

La resta, banc, menjar i benzina, l’hem fet a Kosh-Agach. 

Ara només calia trobar un lloc on descansar amb paciència per a que ens passi l’enfado. No podem fer una altra cosa. 

I l’hem trobat en un càmping de iurtes que te wi-fi i podem estar al dia i relaxar-nos al riu. 

Dia 11 de juliol

Dia de descans entre iurtes,

I, com és una iurta o gers? 

És una estructura plegable de fusta de saüc trenada que es diu khana, amb una obertura circulat a la cúpula que es diu toono (que està a la bandera de Kirguistan) i serveix per a ventilació i una porta de fusta baixa (t’has d’ajupir per entrar) que son majorment pintades. L’interior és sorprenentment gran. L’estructura de fusta està coberta per teles de feltre de colors en l’interior i per pells de diferents animals per fora que, quan han de traslladar l’habitatge simplement s’enrotllen. Diuen que en menys de 2h es pot muntar una iurta. Suposo que es qüestió de pràctica.

N’hem vist moltes fent la carretera de la Pamir i, sobre tot, a Kirguistan. 

Però nosaltres ens estem a la furgo i utilitzem els serveis comuns dutxa, WC, etc. que estan en perfectes condicions. 

Ens ve a veure la Alina per a oferir-nos algunes excursions. Ella és la guia, però nosaltres tenim ganes de conèixer l’entorn per nosaltres mateixos. 

Dia 12 de juliol

Avui quan ja ens preparàvem per marxar ens ha contactat la Sofia que és artista i fa performances per als turistes. Ens diu que li agradaria fer-nos una entrevista sobre els nostres viatges, al ser els únics europeus que estem al càmping. I així ho hem fet, li hem explicat la nostra història i la de la furgo, els viatges que hem fet i que ens agradaria conèixer mes coses de Rússia i de la seva gent. Ha estat una estona molt agradable. 

Ens ha parlat d’alguns llocs de l’entorn que val la pena conèixer i allà que anem, a  prop de Kokorya al Gran Mars que és un mirador que contempla el riu i les muntanyes vermelles que emulen el planeta Mart.

Hem resseguit les roderes per la muntanya buscant un lloc per descansar prop del riu, però el camí s’ha anat complicant i hem tornat a la riba del riu entre arbres prop de Kokorya. Un lloc idíl·lic, fantàstic… però amb molts mosquits. 

Dia 13 de juliol

Avui deixem aquest lloc somniat per anar coneixent una mica mes el paisatge. 

Hem de desfer la mateixa carretera un altre cop que és la principal, la P-256, que va a la frontera però en direcció contrària. 

I anem contemplant l’extensíssima tundra rodejats per les muntanyes nevades d’Altai que és el nom d’aquesta regió de Rússia i també de la primera regió que trobarem quan trepitgem Mongòlia. 

La muntanya que tenim davant te una gran quantitat de glaciars que baixen ben plens de neu i ens quedem una estona badant i fent-los fotos. El dia no està massa clar però la visió és magnífica.

Per la 84-K1 anem a aprofundir en la vall dels llacs i lo primer que ens sobta es que continua la febre constructora de casetes de fusta, que tenen molta gràcia, però esperem que no vagin a mes.

Hi ha mes d’una desena de llacs, rierols i llocs d’aigua enmig d’un bosc d’avets. Val la pena. 

I arribem a l’experiència Valentine!  Valentine és un ex-combatent divertit i hospitalari , que te algunes casetes de fusta al costat d’un llac que lloga als visitants. També te un petit museu de vells objectes soviètics i un munt de cotxes, camionetes i motos. Pots fer càmping lliure si li dones la voluntat i te amics que toquen la guitarra a la nit al costat del foc i cuinen i… beuen força. 

És ben estrafolari però curiós de veure. 

Hem pujat un petit port fins als 2.081 m. i aquí hi ha una altra “instal·lació” de cintes blanques als avets. No sabem com es diu ni lo que significa però hi va molta gent a posar cintes als arbres.

Travessant boscos immensos arribem al poblet de Ulagan on ens hem aturat a fer un mos. 

Continuem fins a Balyktuyul i aquí ens desviem per la 84K-5 sense asfaltar cap al riu per a gaudir-lo i descansar a la nit. És una zona de reserva natural meravellosa. 

Dia 14 de juliol

Ens han caigut unes gotes de pluja aquesta nit però hem dormit molt bé en aquest paradís.

Quan m’he despertat en Miquel feia estona que anava perseguint amb el seu teleobjectiu aquesta mena de gossets de les praderies per a fer-los fotos. Ell després s’ha banyat al riu. Per a mi l’aigua estava massa freda. 

Ens hem posat en marxa per la 84K-5 cap al llac Teletskoyen que està a uns 90 quilòmetres d’on som ara i tot el paisatge que ens rodeja son boscos d’avets grans. Ens hem aturat a admirar un llac que hi ha al fons de la vall que ja estem deixant, i ens trobem 2 grups de persones russes que ens sorprèn que no ens diguin absolutament res. Ja ens hem adonat, i ho vam parlar amb la Sofia, la noia russa del càmping, que la manera de comunicar-se russa és molt diferent a la nostra. La Sofia deia que el caràcter mediterrani a ells els sembla molt obert i comunicatiu i en canvi el caràcter rus es mes tancat, han de conèixer primer a la persona  per a saludar o conversar amb ella i això pot venir donat per tants factors! Des de la cultura, el clima, a les costums, etc. 

Aquest és un dels grans aprenentatges positius d’aquest viatge, el acceptar, entendre i reconèixer les diferents maneres de ser dels diferents països que hem visitat,  com alguna cosa molt enriquidora per a nosaltres. 

Hem parat al mirador impressionant de la Vall Katu Yarik, profundíssima gorja a la que s’accedeix per un seguit de corbes molt tancades. Crec que és una de les zones mes boniques d’aquesta àrea de Rússia que estem visitant.

Un cop a baix, resseguim el riu que ens regala varies cascades i tot un seguit de recons. Ens hem quedat en un vora del riu on decidim fer un mos per dinar.  Aquí s’hi està molt bé! 

Fins al llac Teletskoien falten encara 30 quilometres per un tram de carretera infernal i a sobre plou, però arribem. Dormim aquí, tot i que ens esperàvem una altra cosa. Avui el camí ha estat molt bonic i el destí… el veurem millor demà si fa sol.

Dia 15 de juliol

I ha sortit un bon sol. 

Tota la zona d’Altai és una reserva natural rodejada d’altes muntanyes destacades per la Unesco i denominades les muntanyes d’or d’Altai. 

El nom d’aquest llac també està relacionat amb l’or ja que la paraula Teletskoien vol dir llac d’or i te una llegenda: hi havia un home molt ric que va anar, amb un lingot d’or, a comprar menjar per tota la zona d’Altai i, com que ningú li’n va voler vendre, enfadat, va llençar el lingot a l’aigua del llac i, des de llavors, li diuen el llac d’or. 

El llac Teletskoien te una forma curiosa, llarg i estret (te 78 quilòmetres de llarg i 5 d’ample) i una profunditat de 325 m. Te un ferri que et pot portar a l’altre extrem i la vora es de sorra, plena de còdols, com una platja qualsevol. La curiositat és que ahir,  quan vam arribar, ja estava plena de gent fent càmping amb les seves fogueres, estris i canalla, com un agost al migdia a una platja del Maresme. 

Haig de dir que hem passat una nit molt tranquil·la i ara anirem desfent la carretera que ahir ens va portar fins aquí, perquè son mes de 200 quilòmetres els que haurem fet visitant aquesta preciosa zona d’Altai. 

I ens retrobem un altre cop amb el riu Chulyshman que mor el llac i que, un cop al final del llac, en surt el riu Ob que anirà cap a la Sibèria. 

Hem superat el pitjor tram d’aquesta carretera (paelles amb molta pendent en camí estret i transitat) i hem fet els darrers 20 quilometres cap al lloc paradisíac, al bosc on vam dormir fa dos nits. 

Hem  fet feina a la furgo i després ens hem banyat al riu, tot i que l’aigua estava fresca. El sopar, contemplant els cavalls lliures, ha estat preciós. 

Dia 16 de juliol

Avui ha estat dia d’entretenir-nos, descansar, llegir i contemplar el paisatge. 

A ultima hora de la tarda ha arribat un jeep on hi ha un son viatger que viu a Dubai i que va també cap a Mongòlia. Hem rigut perquè demà ens trobarem tots fent cua a la frontera esperant que obrin. 

Dia 17 de juliol 

I avui, després de passar aquesta setmana recorrent la boscosa regió russa d’Altai, ens llevem d’hora per posar direcció a Tashanta a la frontera russa amb Mongòlia. Demà a primera hora l’obren i es preveu aglomeració, així que preferim estar ja per allà. A veure que tal va aquest segon intent. 

I quan hem arribat ocupem el lloc número 39 a la fila.

La majoria de la gent és russa, només 6 cotxes de Kazajistan, 1 de Mongòlia, uns francesos i nosaltres. 

Hi ha gent que està des d’ahir amb tendes de campanya. Ens ho agafem amb humor i, si no passem demà, ja passarem dilluns.

Avui es farà llarg però no  podem fer res mes que esperar i anar xerrant amb la gent…

Hem fet un sopar compartit amb els francesos, un noi de Ciudad Real i l’Ali de Dubai. Tots anem cap a Mongòlia. 

Dia 18 de juliol

Jo he dormit bé però ha estat una nit amb molt moviment de gent. 

Tots els coneguts ens hem anat saludant després de l’esmorzar amb un “bona sort”. 

A veure què ens depara el dia. 

I han oberts puntuals a les 9h i a les 11h ja estàvem a la cua per a entrar a Mongòlia.

La policia russa ha tornat a demostrar agilitat, bona organització, molt bones maneres i sentit de l’humor. Impecables.

En 20 km hem arribat al control de passaports d’entrada a Mongòlia i això ha estat moltíssim mes lent. 

Hem entrat formalment a Mongòlia a les 17,30h. Res que a aquest procés li hem dedicat 8h.

Però ja hi som i una altra aventura comença!!!!