2025 La Ruta de la seda (15)

LA TORNADA 

Però… qui era Marco Polo?  i què era la Ruta de la Seda? 

Marco Polo (1254 – 1324) va ser un mercader, explorador i viatger, que va nèixer a Venècia, i que es va fer famós per haver recorregut grans territoris d’Àsia al segle XIII i per haver deixat escrit un llibre sobre les seves experiències.

La seva família eren mercaders que comerciaven amb Orient i havien arribat fins a la cort del Gran Khan, l’emperador mongol. Marco Polo se’ls va unir quan tenia uns 17 anys i va viatjar per Àsia durant mes de 20 anys, arribant a Mongòlia i la Xina i va treballar a la cort de Kublai Khan treballant com a emissari i observador, descrivint ciutats, costums i rutes comercials, com la Ruta de la Seda que fins llavors erem desconegudes i que van inspirar per exemple a Cristòfol Colom. 

De fet, va obrir Europa al coneixement d’Àsia i la Ruta de la Seda.

I què era la Ruta de la Seda? 

Doncs la Ruta de la Seda va ser una xarxa de rutes comercials terrestres i marítimes que, durant segles, van connectar Àsia, Europa i Àfrica. 

El nom ve perquè un dels productes més preuats que es transportaven era la seda xinesa, molt apreciada a Occident, però també s’hi comerciava amb espècies, or, plata, pedres precioses, porcellana, paper, altres tèxtils i, sobretot, idees, religions i coneixements (matemàtiques, astronomia, medicina). És a dir que la Ruta de la Seda va ser un pont cultural que va permetre també la difusió de religions  com el budisme, el cristianisme, l’islam, a més de tecnologies i art.

Aquesta ruta va començar a consolidar-se al segle II i es va mantenir activa fins al segle XV.

Evidentment nosaltres no som (ni de bon troç) descendents de Marco Polo, però si que tenim una mica del seu esperit aventurer i, amb la nostra furgo, hem volgut recórrer alguns dels indrets que ell va trepitjar, inclosa Mongòlia i una zona de la Xina.  

Hem après molt, hem gaudit molt, ens hem admirat davant les maravelles i les diferències, però tot arriba a la seva fi i, com Marco Polo va fer, tornant a Venècia, nosaltres hem de tornar a casa i això és el que us expliquem a continuació, la nostra tornada a casa, al nostre aire. 

Dia 30 d’agost 

Ahir, des de la ciutat de Yining, vam conduir fins a passar la ciutat d’Almati, creuant la frontera Xina-Kazajistan. Aproximadament vam fer uns 450 quilòmetres amb un canvi horari de -3hores. 

Avui, en el nostre primer dia de tornada a casa ens proposàvem arribar a Turquistan que son uns 750 quilòmetres mes, però…només hem fet 657 i no hem arribat a Turquistan. Us explico.

Anàvem rient i recordant els cotxes que condueixen de manera massiva a cada país. Per exemple, a Mongòlia tot eren Toyota Prius que importen de segona ma i las Bukhankas soviètiques. 

A Geòrgia el mes utilitzat és el Mitsubishi Delica i a Rússia i Kirguistan el Lada. A Turquia el Renault 12 familiar. 

Avui veiem molts camions que entren Skoda fabricats a la Xina. 

La carretera que estem fent, la A-2, està fregant els filats metàl·lics de la frontera amb l’increible Kirguistan i això ens fa rememorar la bellesa del pic Lenin, tot nevat, i tota la verdor del paisatge. 

Aquí el paisatge s’està tornant molt boirós i ventós. Esperem que no sigui l’anunci d’una tormenta de sorra com la que ja vam viure a l’anada. Va ser impressionant. 

Però… avui la sorpresa ha sigut una altra,  en forma de roda rebentada. I allà estàvem traginant sota un sol de justícia, quan s’han parat 3 joves que conduïen una grua i ens han ajudat.

En un moment teníem la roda canviada, però ara la feina serà trobar-ne una d’igual o similar, perquè l’altre de recanvi que portem ja porta un pegat… i demà és diumenge

És a dir que ens hem quedat a Shymkent. Els 657 quilòmetres que comentava.

I hem posat en marxa una solució d’emergència: a Beinew ens van desaparèixer les planxes de rescat i a Shymkent ens en van aconseguir unes. Així que els hem trucat i ens han aconseguit un neumàtic. Caldrà muntar-lo, es clar, però amb això podrem tirar.

Día 31 d’agost  

Avui és el nostre segon dia de tornada a casa.

El matí l’hem dedicat a buscar un vulcanitzador que ens ha deixat com a nova la roda de recanvi i ens ha ajustat les pressions a la conducció per carretera. 

Mentrestant, hem aprofitat el mati per anar a la bugaderia i posar oli i benzina, fer un mos per dinar i altre cop cap a la carretera. 

Shymkent ens ha acomiadat i hem posat direcció a Turquistan o mes amunt. 

Kazajistan és un país de vent, i avui bufa fort lo que no fa fàcil la conducció. 

I hem arribat a Turquistan, la ciutat moderna i ben planificada de la que recordem la seva olor de roses, els immensos jardins i l’estona divertida que vam passar jugant amb els xorros d’aigua.

Hem conduït una estona mes fins a Khyzylorda perquè encara hi ha llum de sol.

Avui hem fet 455 quilòmetres.  No està gens malament per haver conduït només mig dia. 

Ara a descansar. Demà mes. 

Dia 1 de setembre

Avui en el nostre 3r dia de tornada a casa.

A les 6am ja estàvem en dansa direcció Aktobe. A veure fins on podem arribar,  i quines sorpreses ens te preparades aquest dilluns en que, estrenem un mes nou,  i molta gent torna a la feina.

Avui hem passat prop de  l’estació espacial de Baykonur, el mar d’Aral i la zona de cementiris musulmans on les tombes semblen petits castells…coses espectaculars que vam visitar a l’anada i ara ens porten bons records.

La sorpresa del dia ha estat que ens ha parat la policia perquè, segons ells, haviem trepitjat una línia continua mentre avançàvem  un camió.  La cosa ha quedat en res, però és curiòs que en un lloc on el trànsit i les infraccions son tremendes, ens parin per un detall com aquest. Tot i això hem d’agrair el detall de que no ens hagin posat cap multa.

En fi, hem seguit endavant amb mes cura, travessant aquesta extensió immensa de dura estepa absolutament buida, excepte per la sorra que aixeca el vent. És una sensació desoladora a 36 graus de temperatura. 

Al capvespre ens hem aturat a una àrea de descans.

Avui hem fet 847 quilòmetres des de Kyzylorda. Ens falta poquet per Aktobe. 

Dia 2 de setembre

Avui en el nostre 4t. dia de la tornada a casa.

Hem carregat aigua a la furgo de bon matí i ja ens hem posat en marxa direcció Atyrau.  La carretera d’aquest tram la recordem molt dolenta, així que veurem fins on arribem avui. 

Aquí, a Kazajistan, ens ha fet certa Il·lusió veure rètols en anglès o escrits amb el nostre alfabet. Entre Mongòlia i la Xina portàvem molt de temps que no enteníem cap rètol!.

El paisatge continua sent desèrtic, però abans d’arribar a Aktobe comença el conreu de blat i gira-sol.

Després tenim un trocet d’autopista que s’acaba aviat. 

Però després d’Aktobe la carretera es bastant bona, l’únic inconvenient és el vent, que ès molt fort, i en alguna ocasió inclús ens ha desplaçat. Cal anar en compte. 

Això m’ha recordat la impressió que em va fer entrar a Kazajistan i veure la gent amb la cara amb màscares, ulleres de sol, gorres…tot per culpa del vent i la sorra que arrossega. 

I arribem bé de temps a Atyrau i encara fem un trocet mes. Avui en total 937 quilòmetres.

Hem descansat al càmping Dala que també ens ha fet el sopar, un noodles boníssims. 

Dia 3 de setembre

Avui en el nostre 5è. dia de la tornada a casa.

El darrer tram que hem fet de Kazajistan és una zona d’extracció de petroli i, amb aquesta imatge d’un dels orígens de la riquesa d’aquest país, ens  acomiadem de la seva estepa immensa esquitxada de camells.

Tambè representa per a nosaltres  deixar enrere  tots els altres “estans” que hem visitat (Kazajistan, Uzbekistan, Kirguistan i Tajiquistan) i també la resta de maravelles de Mongòlia i Xina. 

I hem passat la frontera russa bastant ràpidament. L’únic inconvenient és que no ens han volgut/pogut fer  l’assegurança pel fet de ser europeus i estar en guerra…Hem hagut d’anar a dues companyies asseguradores a Astrakan. La primera, ens feia l’assegurança per a un any i nosaltres necessitem només un termini curt. Finalment en el segon intent ens l’han fet per a una setmana i això ja ens va millor. A Rússia hi ha bastant controls i acostumen a demanar l’assegurança o sigui que un problema solucionat!.

Deixem enrera Astrakan recordant la bellesa del seu Kremlin i dels seus jardins i iniciem la ruta cap al sud, cap a la frontera amb Geòrgia on esperem poder arribar demà. Ens acomiadem del majestuós Volga i la seva verda zona d’aiguamolls. 

Avui tenim tempesta i a més el navegador ens fa moltes interferències, així que ens posem a descansar d’hora en un centre budista. 

Hem fet 515 km des del càmping Dala fins passat Astrakan. 

Dia 4 de setembre

Avui en el nostre 6è. dia de la tornada a casa.

Ens llevem molt d’hora amb una sortida de sol magnífica i comencem ruta cap a Geòrgia vorejant el mar Caspi. 

Passem per una  part de Txetxènia, una zona clarament musulmana pels cementiris, el tipus de roba estricta en les dones, les mesquites…

Pugem un petit port de muntanya arribant a Grozni que, fins i tot ens fa Il·lusió, perquè fa varios mils de quilòmetres  que el paisatge ha estat ben pla, sense gairebé desnivells.

Grozni es una ciutat gran, moderna plena de semàfors i, com que a Rússia tenim inhibit els navegadors, ens costa una mica orientar-nos per posar-nos direcció cap a la frontera russa amb Geòrgia. 

Al final ho aconseguim i arribem a Vladikavkaz i despres a la frontera. Anem amb certa preocupació per les males experiències que han viscut al creuar gent que hem conegut en aquest viatge.

En el nostre cas hem creuat molt ràpid i bé, amb bona organització, amabilitat i educació.

La part georgiana ha sigut mes lenta i plovent però finalment hem arribat a Stepantsminda on sentim els bons records dels dies viscuts aquí, les excursions fetes i la gent coneguda en el viatge d’anada. Recuperem el khatxapuri de formatge per sopar i descansem amb un somriure. Avui hem fet 636 quilòmetres

Dia 5 de setembre 

Avui en el nostre 7è. dia de la tornada a casa.

Les carreteres de Geòrgia les recordem com no gaire bones, a mes, lo primer que hem de fer és la carretera militar que és un port important i ple de camions, però l’hem fet millor que a l’anada que estava tota la carretera nevada. Ara el paisatge encara està molt verd i l’hem gaudit molt. És espectacular.  

Canviem de carretera en direcció cap a Batumi i, aquest cop per autopista,  fins a Ureki on hi ha una zona arbrada al costat del Mar Negre i aquí descansarem amb bany i posta de sol inclosa. 

Aquestes platges son peculiars perque son de sorra negra amb magnetita de poders curatius i medicinals. 

Avui hem fet 419 quilòmetres. 

Dia 6 de setembre 

Avui en el nostre 8è. dia de la tornada a casa.

Hem descansat molt bé al costat del mar i abans de les 7am ja estàvem rodant per l’autopista, dutxats i esmorzats. 

El nostre objectiu avui és passar la frontera turca i arribar-hi per l’autopista del nord. 

El sol va pujant ràpidament i ens descobreix un paisatge verd i muntanyós. Geòrgia ens va agradar molt. És un país relativament proper on es pot gaudir de la natura, no és car i te un bon clima. Recomanat al cent per cent.

Hem passat el port de Batumi, la 3a. ciutat de Geòrgia, amb edificis de formes interessants i un port important. 

I hem arribat a la frontera georgiana i, en Miquel ha passat ràpid amb la furgo, però per a mi ha estat un malson. L’entrada de passatgers era una munió de gent sense ordre ni concert, apilotonades, cridant i barallant-se entre ells, apretant-se els uns contra els altres. I jo allà al mig de tots els aromes georgians. 

De tant en tant, s’obría la porta d’accés al control de passaports i llavors hi havia una empenta general i entraven 20 o 30 persones de cop. A la tercera o quarta obertura de portes, he entrat jo entremig de cops de colze, empentes i rodolons. Llavors tothom a la carrera a posar-te a la cua d’una de les 6 guixetes on hi havia un policia que et controlava el passaport.  Ha estat una hora esperpèntica.

Quan he passat, he pensat que la humanitat no te remei! Amb lo poc que costa posar cintes separadores i fer una cua fàcil i respectuosa!

Bé, ja hem passat a Turquia i el mar m’ha tornat la calma. 

És maca i tranquil·la aquesta part de la costa nord i està vorejada de muntanyes molt verdes que s’utilitzen per al conreu del te en petites terrassetes on es veu gent recollint-ho amb grans sacs. 

Mes endavant (per la zona de Trebisonda) sembla que el ciment se’ls hagi d’empassar per la gran quantitat de construccions (a una costa sense platja) i per les zones que es veuen guanyades al mar, fins i tot per a construir l’aeroport. 

Un altre punt de natura, a mes del te, en mig de tant de ciment, han estat les grans extensions d’avallanes posades al terra al costat de la carretera. Les estan netejant i posant dins de sacs imagino que per a exportar-les. 

Avui el camí se’ns ha fet llarg. Fa un dia xafogós, amb 28 graus de temperatura i no és autopista. Hi ha semòfors, retencions… molt pesat.

Finalment ha arribat un bon tram d’autopista (D-100) en una zona muntanyosa i molt verda, ja en els darrers quilòmetres que farem avui, on també ens ha visitat la tempesta per posar la guinda a aquest dia tan llarg. 

Avui hem fet 858 quilòmetres. 

Dia 7 de setembre 

Avui en el nostre 9è. dia de la tornada a casa.

Sortim a la carretera, com cada dia, molt d’hora en un dia amb força boira. 

El nostre objectiu avui és arribar a Bòsfor, evitant la circulació d’Istambul, i cap a la frontera de Grècia a Ipsala. A veure com va. 

De moment plou, però l’autopista està molt bé amb uns estàndards europeus o potser millors que algunes de les de casa. 

Lo mes espectacular és el pont sobre l’estret del Bòsfor, immensa infraestructura propietat de l’estat turc i que uneix Àsia i Europa. 

Ja estem mes a prop de casa. I ens envaeix una sensació d’estar gairebé al final d’un projecte, d’una Il·lusió acomplerta. 

Creuem la darrera frontera amb Turquia i entrem a Grècia, formalment a Europa, i respirem fondo tips de les barreres legals entre països.

Al primer poblet grec, Alexandròpolis, ens quedem a un càmping on gaudim d’un bon bany a la Mediterrània devant l’illa de Samotràcia  i un soparet de peix i vi blanc. Un plaer proper. 

Avui hem conduït 779 quilòmetres. 

Dia 8 de setembre

Avui en el nostre 10è. dia de la tornada a casa. 

Hem sortit mes relaxadament cap a Igumenitza en un dia radiant. 

Hem pogut treure bitllets de vaixell per a fer els trams Igumenitza-Bríndisi  i Civitavecchia-Barcelona, així arribarem mes descansats a casa. 

El paisatge que avui ens acompanya és un paisatge proper, conegut: oliveres, vinyes, bon sol i una mica d’aigua de mar… però mantenim a la retina totes les sorpreses que ens han ofert els països visitats. De fet, no crec que se’ns oblidin! 

Avui ens regalem amb el sol grec de setembre, les muntanyes imponents encara plenes de vegetació ben verda… la quantitat de túnels que les travessen però que, després de veure els espectaculars tunels xinesos, ens semblen una mica de joguina. 

A Grècia recentment s’ha aprovat una prohibició per a autocaravanes per acampar lliurement, per lo que no ens la volem jugar en aquest darrer tram, i anem a l’únic càmping que hi ha a Ioanina. 

Ens ha agradat molt tornar a gaudir de nou d’aquesta ciutat al costat del llac i el passeig amb plataners. 

Avui hem fet 565 quilòmetres. 

Dia 9 de setembre

Avui en el nostre 11è. dia de la tornada a casa. 

Preciós despertar al costat del llac Pamvotida a Ioanina. 

Però la ruta d’avui és de carretera fins a Igumenitza on hem d’agafar el vaixell que ens portarà fins a Bríndisi (Itàlia). Ara ja anem retallant quilòmetres de conducció per a arribar descansats a casa. 

Des de les 2pm fins a les 9pm hem estat al vaixell, ruta avorridota però hem descansat, hem llegit…

A Bríndisi hem gaudit d’un excel·lent plat de pasta i un bon descans a l’àrea de caravanes propera al port. 

Avui hem fet al voltant de 80 quilòmetres. 

Dia 10 de setembre

Avui en el nostre 12è. dia de la tornada a casa, i també avui fa 6 mesos que vam sortir de casa. 

Quan ho veus amb perspectiva amb tot lo que hem vist, ens surt un somriure a la cara per lo viscut i per les ganes d’abraçar als nostres que ja gairebé és un fet que tenim a tocar.

El paisatge és ple d’oliveres carregades, a punt de la collita, de vinyes molt ben protegides i de camps grocs de blat tallat. És el paisatge de casa.

L’objectiu d’avui és arribar a Civitavecchia, tot i que es presenta un dia de pluja… i un preu del gasoil d’escàndol. Durant aquests 6 mesos de viatge ens hem acostumat fàcilment a preus de gasoil de màxim 0,50€ el litre i topar-nos ara amb la realitat europea ha estat un sotrac dur que, tot i que ens l’esperàvem, ens ha fet mal. 

Hem deixat la meravellosa ciutat de Roma a una banda de l’autopista i anem cap al port a Civitavecchia.

Tenim bitllets per al vaixell de demà però ja que arribem amb temps intentarem canviar-los per avui. A veure si és possible, perquè el temps pinta fatal. 

I ho hem aconseguit o sigui que salparem avui a les 21h i demà dormirem a casa. 

Avui hem fet els darrers 639 quilòmetres de la tornada. 

En Phileas Fogg va fer la volta al món en 80 dies. Nosaltres hem fet mitja volta al món en 6 mesos d’anada i 12 dies de tornada!! 

En la nostra Ruta de la Seda hem fet un total de  43.650 quilometres inclosos  els 7.180 quilòmetres que hem fet aquests 12 dies de tornada.

Hem visitat 10 països.

Hem passat mes de 20 fronteres. Hem conegut cultures, menjars, begudes, costums ben diferents, hem gaudit de les vivències, hem passat molt fred i molta calor, també moments difícils,  hem fet bons amics…i, sobre tot, ens queda la sensació d’un somni fet realitat.