2/9/26
Comencem una nova aventura, aquest cop mes curta, cap a Bulgària.
Apart de la seva bellesa natural i cultural, ens han explicat alguns “amics Sprinters” que és un país molt amable per viatjar amb furgo, així que anem a comprovar-ho!
De moment la guia Lonely Planet explica com va néixer la Bulgària moderna al 1878 quan va ser alliberada del domini otomà per l’exèrcit rus, que segur que tenia els seus interessos: Bulgària te sortida al mar Mar Negre.
Actualment, tot i estar entre Orient i Occident, forma part d’Europa i del espai Schengen, utilitzen l’euro des del passat gener, però el seu alfabet és ciríl·lic.
Bulgària te 4 grans zones: la del Danubi amb les planures del nord que llinda amb Romania; la zona Veliko Târnovo i de les muntanyes centrals; la costa del mar Negre; i la zona de Plovdiv i de les muntanyes del sud que és per on entrarem nosaltres.
Arribar a Bulgària amb cotxe significa creuar una part important d’Europa. Per arribar descansats hem agafat vaixell BCN-Roma i des d’aquí conduirem fins a Brindisi, on un altre vaixell ens portarà a Grècia. La resta de camí ja serà mes curt i ens donarà accés al sud de Bulgària.
Avui després del desembarcament, i d’haver passat una nit a bord, hem arribat fins a Fisciano (prop de Salerno) on hem fet nit a la ciutat universitària.
4/9/26
Ens llevem ben d’hora i ens posem a la carretera direcció Brindisi. Gaudim del paisatge agrícola amb molta vinya i oliveres.
L’embarcament al vaixell que ens durà a Igumenitza ha estat ràpid i eficaç malgrat la calor intensa (35 graus) que estovaria el cervell de qualsevol.
Arribem a terra cap a les 22h i anem directes a descansar a prop del port.
5/9/26
I posem direcció a l’autopista grega amb la que creuarem el nord en direcció a la frontera búlgara, tot recordant el viatge que vam fer per Grècia al 2013.
Ha estat un paisatge molt agradable, alpí amb avets primer, agrícola i pla després.
Hem dinat al costat d’un llac preciós vigilats per un ramat de cabres i ovelles que ens han envoltat tranquil·lament.
La primera visita que hem fet a Bulgària ha estat a Melnik, al celler Villa Melnik perquè aquesta es la zona vinícola per excel·lència, on hem tastat 4 bons vins però ben diferents dels que estem acostumats al mediterrani.
Aquesta gent son una família que tenen 40 ht de vinyes amb 18 varietats diferents. La mes utilitzada es la Shiroka-Melnik que és una varietat única d’aquesta vall i que barregen amb altres raïms per elaborar els diferents vins.
Després del tast hem fet una sorprenent visita al celler Villa Melnik on apart dels moderns sistemes d’elaboració del vi, tenen una cava de roca natural on conserven vins privats per a que els clients en puguin disposar a la temperatura adequada.
Després hem anat a fer un passeig pel poblet. Melnik és petit i turístic, on hem visitat la casa Kordopulov, construïda a finals del 1754 per un comerciant de vi grec, i que és un model de casa de l’etapa renaixentista nacional, avui moltes convertides en hotels.
També hi ha unes termes àrabs per rehabilitar.
6/9/26
Avui hem anat a visitar el Monestir de Rozhen construït al segle XIII i amb molta devoció a la verge Maria amb tota una llegenda darrera. Després hem fet la passejada fins al mirador de les Piràmides de sorra de Melnik que recorda una mica la Capadòcia turca. Resseguint la zona fèrtil del riu Struma arribem fins a Bansko que, apart d’una estació d’esquí molt reconeguda al país, és un poblet amb encant.
Provem un dinar búlgar al restaurant Vodenitsata i, com que avui coincideix que és la festa de la independència de Bulgària de l’imperi otomà, ens quedem al festival de música que han muntat al centre del poble.
Molta gent van amb vestits típics i no falten les forces vives i el repartiment de premis a les autoritats. Estava fins i tot la presidenta de la República.
Cap al tard hem enfilat cap al Parc Nacional de Pirin on passem la nit. Estem ja a 1.700 m. altura i a 15 graus de temperatura.
7/9/26
Aquest Parc Nacional de Pirin és Patrimoni Mundial per la seva bellesa i te escampats mes de 118 llacs d’origen glaciar dels quals avui hem anat a veure’n 6 en una excursió preciosa però molt dura. Hem pujat fins 2.400 m des del refugi de Vihren i les imatges dels llacs ens han captivat, encara que després estàvem derrotats.
Després de la dutxa hem sopat un bé molt tendre amb un cambrer que parlava català de ses illes després d’haver treballat a Mallorca durant 21 anys.
8/9/2026
Avui posem direcció a les muntanyes de Rila, les mes altes del país. Aquí trobem el Monestir de Rila, el centre cultural i espiritual de Bulgària tot i el seu aspecte fortificat.
Es va fundar al segle X per en Joan Rilski un asceta que va crear escola.….però el monestir va haver de ser reconstruït al segle XIV i mes tard al segle IXX a causa d’un incendi. Va ser el centre de conservació, a lo llarg del temps, de la llengua i la cultura búlgares.
Les pintures exteriors estan molt ben conservades. L’interior és d’una gran riquesa.
Després per uns camins off road una mica difícils, hem arribat fins al llac Kalim Dam que està a mes de 2500 m. d’alçada.
Després de l’esforç ens hem quedat a descansar prop del llac.
9/9/26
El descens d’aquest camí ha estat mes que difícil ja que el desnivell que hem de baixar és de 1800 m. així que, quan hem arribat a la carretera, hem deixat anar un sospir de tranquil·litat.
Però ja hem posat direcció als 7 llacs al Parc Nacional de Rila, llacs que, segons la tradició, provenen de les llàgrimes d’una geganta per la mort del seu estimat a mans de les forces del mal. Es veu que va plorar molt perquè els llacs son molts i molt bonics.
És una excursió bastant fàcil, popular i de gran bellesa que val la pena.
Aquesta és una altra estació d’esquí en la que estan començant a construir molt, però a l’estiu es zona d’excursionistes.
Dormim al mateix parc.
10/9/26
Avui anem cap a Sòfia. La capital del país, d’aproximadament 1,5 milions d’habitants.
Hem aparcat al costat del camp de futbol en un lloc vigilat les 24h. i hem caminat fins al punt de trobada del nostre free-tour on ens esperava en Vasil, el nostre guia.
Ens ha parlat molt a grans trets de l’origen de la ciutat: l’inici dels primers assentaments tracis fa 6.000 anys, després com els romans refan la ciutat aprofitant les aigües calentes i creant els primers balnearis.
Cap al 700 va venir l’etapa del cristianisme i després la dels bizantins que els van dominar durant 2 segles. Després van estar sota l’imperi otomà del que els van alliberar els russos imposant la dictadura comunista fins la caiguda del Mur de Berlín al 1989.
Lo curiós és que d’aquesta barreja queda l’arquitectura soviètica, esglésies ortodoxes i catòliques, mesquites i una sinagoga i sembla que tots viuen en pau.
I amb aquesta base ràpida hem començat a caminar per recórrer monuments com l’església de sant Domènec, les restes de la ciutat romana encara en excavació, la mesquita molt gran i sòbria… i moltes coses mes.
En acabar hem dinat molt be a la bodega Izbata que ens ha recomanat el guia.
Criden l’atenció els immensos parcs i l’ús tranquil que en fa la gent que fins i tot, com que els bancs del parc son mòbils, la gent se’ls col·loca bé per xerrar o fer la seva tertúlia de grup.
No es una ciutat molt neta i li falta actualitzar-se en quant al manteniment, però la gent és agradable.
11/9/26
Avui hem passejat pel mercat de les dones. És un mercat a l’aire lliure que rep aquest nom perquè durant l’època otomana, els musulmans “permetien” que les dones anessin a comprar al mercat.
Després hem visitat la sinagoga jueva, amb un fortíssim control de seguretat i escorcoll minuciós de motxilles. Una visita diferent.
La següent visita ha estat el museu arqueològic on guarden en un dipòsit especial la màscara d’or que surt a tots els llibres d’història de l’art. Impressionant.
Al capvespre ens fem un passeig per l’immens parc on estem aparcats que ens ha servit de bon comiat d’aquest ciutat.
12/9/26
Avui ens dirigim cap a l’est a la ciutat de Plovdiv que, anecdòticament, és la ciutat de Risto Stoikov, un jugador de FCB. Ens ho recorda tothom quan els diem que som de BCN. La reacció es “Oh! Barça! Risto Stoikov!”
També, diuen, és la ciutat mes antiga d’Europa.
El cert és que el primer que trobes és un “tros” d’amfiteatre romà que van trobar casualment foradant el terra per a fer uns jardins. La qüestió és que per sobre ja hi ha construïts edificis i mostren només allò que és possible.
El centre de la ciutat és molt agradable amb un passeig central amb algun edifici soviètic però molt ambient de comerços.
Molt a prop està el barri de Kapana bohemi i d’artistes amb molts petits restaurants.
Hem menjat en un turc i com que el dia s’està posant molt lleig i hi ha avis de tempesta, anem cap a un càmping a descansar. És molt modern i tot nou i aprofitem per a fer la bugada.
13/9/26
Aquesta nit ens ha caigut una bona tempesta i la temperatura en llevar-nos és substancialment mes baixa.
Posem direcció a la fortalesa d’Asen que protegia l’antiga Tràcia dels seus enemics, és a dir, que te uns 2000 anys d’antiguitat.
I, dins, tot pujant, descobreixes que te una esglesieta amb pintures als fresc.
La fortalesa està a la punta d’un penya-segat des del que es pot veure tota la vall.
El següent punt d’avui és el monestir de Bachkovo, considerat com el germà petit del monestir de Rila, amb pintures de gran bellesa i molt ornamentat. Ens sorprèn la gran quantitat de fidels pregant inclús de molts joves.
Hem menjat aquí que feien carn a la brasa i tenia bona pinta!
Després hem visitat el que denominen “ponts meravellosos” que realment son una sorpresa natural al mig del bosc: les baumes mes grans que hem vist. L’efecte de l’aigua i l’aire han perforat la roca formant uns espais espectaculars, dins el massís muntanyós de Ródope.
Posem després direcció a Yagudina i la carretera passa per la població de Pamporovo que és un enorme centre d’esquí ara buit esperant la neu i, en contrast, passa també per petits poblets agrícoles i vivers de truites abandonats.
Dormirem aquí a una gran esplanada verda prop del poble.
Tot i que el paisatge és verdíssim, la carretera està feta un veritable desastre
14/9/26
El despertar d’avui ha estat molt fred però màgic amb l’efecte de la boira.
I després d’esmorzar creuant un congost espectacular, hem anat a visitat la Gola del dimoni que és una cova subterrània amb un salt d’aigua intern, ensordidor, però que no arribes a veure en cap moment de la visita. Per proves que han fet, creuen que l’aigua recorre 27 km dins l’avenc. Val la pena la visita.
Desfem la carretera, gairebé excavada a la roca, i posem direcció a Smolyan: primer hem fet l’excursió als tres salts d’aigua i el mirador de Smolyan que ha estat bastant “distreta” entre passarel•les, escales i demés. Després hem anat fins als llacs de Smolyan i allà ens hem quedat a descansar
15/9/26
Aquesta nit s’ha engegat la calefacció i teníem 6 graus a l’exterior quan ens hem llevat al costat del llac.
Posem direcció a Burgàs a la costa del mar Negre. Canviem de registre, deixem els boscos i anem cap al mar, de les muntanyes a les planures.
I ens ha quedat un regust estrany: a les llacunes de Burgàs ni hi havia ni un sol ocell dels promesos a la guia (fins i tot pelicans) i la costa era molt industrial. Hem seguit fins a Sozopol una ciutat petita de costa on han après molt bé la lliçó de l’euro i et cobren per tot: 5€ per una estona de pàrquing.
Així que hem fugit mes cap al sud on finalment hem trobat diversos espais una mica mes solitaris al costat del mar on pensem que podrem gaudir de les vistes i descansar. Estem al costat d’un poblet que es diu Varvara.
Un cop instal·lats hem anat tot passejant a veure el poblet de pescadors i després a sopar al poblet de Varvara. Tot molt tranquil, sembla que la temporada d’estiu ha acabat.
16/9/26
Posem direcció cap al nord. Ens acostarem a la zona del Danubi.
La primera aturada d’avui ha estat per fer la “bona obra” del dia: ajudar a un cotxe que s’havia quedat sense bateria i que ens ho han agraït de totes les formes possibles.
Hem acabat de gaudir dels boscos d’aquesta zona (amb cérvols i tot travessant la carretera) i, al creuar de nou Burgàs, observem la barreja d’edificis d’estil soviètic amb l’esforç de modernització amb alguns edificis de disseny.
Tirem endavant sense aturar-nos.
Posem direcció a la Tomba tràcia de Sveshtari i mentre arribem veiem que el paisatge s’ha fet pla i amb grans extensions de conreu de secà que es una de las grans indústries búlgares inclòs el tabac.
La visita a les 3 tombes tràcies visitables ha estat impressionant.
La primera amb grans mesures de seguretat i cura i protegida per la Unesco és una tomba de tres càmeres del 300 aC gairebé intacta en quant a les escultures interiors, les pintures, i la exactitud de la construcció.
En aquest territori absolutament pla, criden l’atenció un túmuls de terra, sota dels quals estan les tombes que van ser descobertes farà uns 40 anys. Les altres dues tombes son mes petites i una d’elles està igualment perfectament restaurada.
Un privilegi haver-ho vist.
Després posem direcció a Srebarna, prop del riu Danubi on hi ha una zona de gran diversitat d’aus on estirem les cames i anem cap a la ciutat de Ruse que ens sorprèn per lo buida que està, tant de cotxes, com de gent. No ens sembla gaire bonica fins que arribem al Danubi, en part industrial però també amb un punt de glamur i una posta de sol espectacular.
Avui ens regalem un sopar especial al restaurant del vaixell que està encallat just davant d’on hem aparcat la furgo.
Ha estat una bona experiència gastronòmica acompanyada de bona música.
17/9 avui seguint el camí de la muntanya hem arribat al penya-segat on es troba el monestir Ivanovo del segle XIV que està completament excavat a la roca i que te els millors murals búlgars de l’època. És sorprenent sortir al balcó i sentir-te prop dels núvols.
Anem després a Arbanasi un poble de casetes de pedra que van construir uns refugiats albanesos al segle XIV i que, mes tard, durant l’ocupació otomana, van ser ocupades per famílies adinerades. Ara estan molt ben conservades i restaurades i la majoria son d’us turístic.
Després de dinar hem anat a veure la immensa Fortalesa Tsarevets totalment rodejada pel riu i que contenia tota una ciutat interior amb esglésies, la zona imperial, i inclús la zona de sacrificis: un gran sortint al penya-segat des del que tiraven als sospitosos o rebels. L’Edat Mitjana també tenia el seu què.
Després anem a visitar el poblet de Veliko Tarnovo que està als peus de la fortalesa i del que destaca el barri artesà de Varosha que ara és bastant turístic.
Ens quedem a descansar a un llac al costat de Tryavna.
18/9/26
Visitem Tryavna que mostra com era una ciutat comercial al segle XIX. Hem fet un passeig molt agradable i hem visitat l’esglesieta de fusta, i la torre del rellotge.
Visitem també el Museu al aire lliure d’artesania d’Etar que ha resultat ser com una mena de “poble espanyol” però molt ben posat i pagant entrada. L’Euro és l’Euro.
I per la carretera del Pas de Shipka de revolts inimaginables però ample, travessem uns boscos ben espessos que ens porten fins al monument Buzludzha.
La primera impressió és que sembla un plat volador però quan t’hi acostes, et cau a sobre tot el totalitarisme comunista. És la casa commemorativa del partit comunista búlgar, construïda en època de Leonidas Bréjnev, avui en desús i totalment vandalitzada. Gairebé fa por.
Després de dinar baixem fins a la Vall dels reis tracis del segle IV aC. a visitar unes altres tombes tràcies impressionants a nivell arquitectònic si pensem en l’època en que es van construir. Visitem la Tomba de Shushmanets, la de Helvetia i la de Griffins mound.
La darrera visita ha estat a la Vall de les roses on hem passejat per a la ciutat de Kazanlak, la capital de la vall on tot fa olor de roses.
Dormim a Karlovo
19/9/26
Lo primer que hem fet avui és el Pas de Trojan, per la carretera 35 plena de revolts i que et porta a una estructura commemorativa de l’alliberament rus de 1944, denominada L’Arc de la Llibertat i que és d’estructura moderna perquè es va construir al 1980 però amb inspiració soviètica .
Estem a la mateixa entrada del Parc Nacional dels Balcans des d’on surten molts recorreguts a peu amb els avisos de respectar la privacitat de la fauna… en aquest cas els óssos!
A la tarda visiten la cova dels ulls de Deu i és realment impressionant. Sembla que et miri.
Diuen que te 68 milions d’anys. Originada per l’erosió de l’aigua en el material càrstic, es va utilitzar al Neolític com a refugi i, com a curiositat dir que, a l’equinocci de primavera el sol entra pels ulls de Deu.
Avui hem dormit al Green Càmping un lloc molt bàsic però amb un amfitrió búlgar curiós i xerraire tot i que no hem entès res de res
20/9/26
Estem a la zona de formacions rocoses de Belogradchik que ens recorda les muntanyes de Montserrat… i ens ha tocat revisió policial.
Després, la primera visita és la Fortalesa de Kaleto, ben plena de turistes -avui és diumenge- que va ser construïda pels romans i ampliada per les cultures que van venir després. La darrera del segle XIX. És immensa.
L’indret exterior on està la construcció es pot recórrer a peu gaudint de les formes muntanyoses.
La següent visita és la cova de Magura. Te uns 3 km de longitud amb immenses estalactites i estalagmites però lo mes interessant son les pintures rupestres que encara es conserven i que no son visitables però es pot veure un vídeo documental explicatiu.
Dins la cova Magura hi ha una zona que es dedica a celler d’un vi d’aquesta àrea i de xampany. Hem comprat vi per tastar-lo. Avui descansem en un càmping.
21/9/26
avui hem descansat una mica mes i ens hem agafat l’esmorzar amb calma.
Mes tard hem anat a Vídin, al supermercat, a reomplir una mica la nevera i, tot i que es un Lidl gran, ens sorprèn que només hi hagi llet fresca, per exemple, o molt pocs tipus de formatge o fruita on triar.
Tot passejant anem fins al monumental Danubi des d’on es veu el pont de la Concòrdia que fa frontera amb Romania.
Hem fet una volta pel centre, desolat, buit i soviètic, i decidim tornar al càmping on passem una tarda de descans.
22/9/26
Avui comencem la tornada a casa. Ens esperen mes de 2000km i alguns països ben diferents entre ells com Sèrbia o Itàlia.
A l’entrada a Sèrbia ens demanen i segellen els passaports perquè ells encara no formen part d’Europa ni de Schengen… però el Dièsel és igual de car 1 litre 2,01€ o lo que és igual 236 dinars serbis
La sortida ha estat lenta pel control de passaports però anem a descobrir una Croàcia bastant plana i agrícola (per un passa l’autopista, és clar!) amb una gran circulació de camions.
L’escriptura ja no es ciríl·lica però te una ortografia ben estranya per a nosaltres de llengües llatines.
I creuen la frontera amb Eslovènia, pagant 16€ per la vinyeta que ens estalviarà pagar peatges. I el paisatge canvia a verd i tot es veu net i polit.
Veiem moltes bicicletes i els carrils corresponents que fins ara no havíem vist. Està tot tan net i endreçat que ens donen ganes de conèixer-lo millor i passem el dia a Ljubljana on visitem la plaça del poeta Preseren que és el centre de la ciutat, el Castell de Ljubljana, el Pont dels dracs, un dels molts que creuen el riu Ljubljanica que travessa la ciutat… de fet, ha estat una passejada llarga però ens hem enamorat de Eslovènia! Hi tornarem.
La resta del viatge de tornada ha estat més coneguda, el nord d’Itàlia i França fins a casa.
I aquí acaba el nostre relat de l’escapada a Bulgària que podem dir que és el país de l’aigua, dels llacs, de les fonts, dels balnearis.
La natura en les dos zones dels Balcans t’envolta, els boscos son espessos, imponents.
Els poblets de cases espaiades de teula i sostres vermells a 4 aigües amb el seu hort, però en els que no aprecien massa vida comunitària. Potser ho veig des de la meva perspectiva de caràcter mediterrani.
Sòfia és la capital dels tramvies, amb molts parcs molt utilitzats per la gent i amb els bancs transportables que els facilita el contacte, la conversa, però que com a ciutat te un punt desmanegat, potser poc cuidat, com per acabar de polir, de posar-se al dia, cosa que també li dona un aire nostàlgic.
Coses sorprenents per a nosaltres els camps de tabac i la encara empremta soviètica en construccions i escultures.
I lo millor i més important, la gent que son molt amables i acollidors en el tracte general i amb les furgos en particular.
Per tot això, Blagudaria Ti, Bulgària. Moltes gràcies!
